Alguna cosa no acaba de funcionar en l’equip de producció del programa Àgora, que durant anys havia guanyat prestigi. Amb l’arribada del tripartit i el canvi en la direcció dels serveis informatius de TV3, s’ha produït una gran desorientació política, i s’ha perdut en gran mesura l’imaginari nacional que fins a aquell moment hav Alguna cosa no acaba de funcionar en l’equip de producció del programa Àgora, que durant anys havia guanyat prestigi. Amb l’arribada del tripartit i el canvi en la direcció dels serveis informatius de TV3, s’ha produït una gran desorientació política, i s’ha perdut en gran mesura l’imaginari nacional que fins a aquell moment havia representat la televisió catalana. L’últim programa abans de vacances nadalenques de l’Àgora ens va oferir un tristíssim espectacle. A la taula de convidats, com ja és habitual, l’ideòleg i director d’informatius de la COPE, Ignacio Villa, potent polemista que, imbuït de la seva veritat, fa de telepredicador de l’Espanya profunda. I TV3, esperem que per innocència política, els cedeix el seu plató. Exhibint aquest personatge de la COPE s’apella a la pluralitat, quan mai, ja no la COPE, sinó cap televisió a mans del PP ha permès a algun periodista o intellectual català exposar les seves opinions, els seus raonaments. És tal el nostre acomplexament que no sabem ni moderar un programa d’aquestes característiques, deixant a dos periodistes catalans com Jordi Juan i Vicent Sanchis en una situació difícil. Sols va estar a l’altura del personatge de la COPE una periodista madrilenya de TVE, que va saber utilitzar la mateixa retòrica. Àgora té un ampli ventall de periodistes i intellectuals espanyols que ens podrien evitar l’espectacle denigrant de suportar el senyor Villa.
