Aquesta nit, a partir de les 21.45, Televisió de Catalunya emetrà l'únic debat electoral amb els cinc candidats que actualment tenen representació parlamentària. Per descomptat, el debat es farà en llengua catalana. Aquesta debat, que hauria de ser del tot normal al nostre país, i que en anteriors campanyes electorals es va desenvolupar amb total normalitat, ha estat envoltat de molta polèmica, des que el PSC va proposar que Mas i Montilla fessin un debat en castellà i per a tot l'estat espanyol. Segons els socialistes, una part de la societat catalana s'expressa en castellà, i també té dret a escoltar els candidats en aquesta llengua. Els convergents s'hi van negar. Però en el fons de la qüestió, més que la llengua, que és evident que TV3 no té per què oferir un debat d'aquestes característiques quan la seva llengua sempre ha estat el català, cal fer veure que ni socialistes ni convergents entenen que aquestes eleccions no són per triar entre 2 candidats, encara que siguin els que tenen més possibilitats reals, sinó entre una quarantena d'aspirants, tot i que només cinc partits siguin els més visibles. Per què una televisió pública hauria de fer un debat a dos?
En aquest sentit, TV3 aquesta nit actuarà com ho ha de fer una televisió sostinguda amb diner públic, oferint un debat amb els cinc candidats amb representació parlamentària. Però la llàstima és que TV3, per altra banda, segueixi menyspreant els seus professionals. Bé, més que TV3 com a tal, els polítics que mouen els seus fils, i que integren el Consell de la CCRTV. Aquesta campanya han tornat a imposar els blocs electorals, dels quals ja n'hem parlat en diverses ocasions, i que fonamentalment, vulneren el dret del periodista a exercir la seva professió seguint criteris professionals i no polítics, i el dret dels ciutadans a ser informats de manera honesta. I això no només és cosa del PSC i CiU, que han fet un pacte per tapar-se les vergonyes i aconseguir els minuts que necessiten de quota de pantalla, sinó de la resta de partits, que de manera extraoficial fan comèdia amb els periodistes assegurant-los que hi estan en contra, però a l'hora de la veritat voten el que sigui per uns segons més en antena. Per sort, molts periodistes cada dia empenyen més fort, i la protesta per aquest sistema vergonyant, i durant la campanya es neguen a signar les informacions i a aparèixer en pantalla. Potser algun dia aquests polítics de la CCRTV i els màxims dirigents dels partits els caurà la cara de vergonya quan ja no els quedin arguments per defensar els blocs electorals.