Sorprèn la rapidesa amb què van apareixent nous projectes de publicacions digitals actualitzades de forma diària. Les últimes setmanes hem estat testimonis del tret de sortida a internet de diversos projectes digitals, liderats per periodistes amb certa influència en àmbits polítics concrets que aposten per crear el seu propi mitjà a la xarxa. Aquest fet deixa clar que ens trobem en un panorama di Sorprèn la rapidesa amb què van apareixent nous projectes de publicacions digitals actualitzades de forma diària. Les últimes setmanes hem estat testimonis del tret de sortida a internet de diversos projectes digitals, liderats per periodistes amb certa influència en àmbits polítics concrets que aposten per crear el seu propi mitjà a la xarxa. Aquest fet deixa clar que ens trobem en un panorama dinàmic i gairebé trepidant. Eldebat.com està dirigit per Ramon Pedrós i redactat en català, excepte un apartat interior anomenat ?Diariocritico.com, l?altra cara de l?actualitat?. Hi destaca un contingut tancat i de pagament, el ?Catalunya confidencial? que no comença a ser operatiu fins demà 21 de setembre, amb una quantia gens menyspreable de 175? per 6 mesos, i 300 ? per un any. S?autodefineix com el ?diari de la participació ciutadana de Catalunya?, tot i que no s?aclareix si la participació ha de ser econòmica o bé a nivell de comentaris, no gaire prolífics fins al moment. Trobem també un altre nou mitjà anomenat ElPlural.com que dirigeix el periodista Enric Sopena, en castellà i que s?autodefineix com a ?Periódico digital progresista?. No sabem si la referència al progressisme té res a veure amb els banners que, de moment, s?hi poden observar de La Caixa, Gas Natural i Telefónica. També caldrà veure les subvencions de Jordi Mercader, Director de Comunicació del President Maragall, a El Plural i a Lavinia. El tercer nou mitjà digital i últim en entrar en funcionament és el nou projecte digital de l?empresa editora de l??e-notícies?, el Diario Ibérico, que vol abastar tot l?àmbit estatal amb un producte en castellà dirigit per Antonio Galeote. En aquest mitjà també hi trobem un confidencial, el ?Confidencial Ibérico?, que ens fa pensar en el futur incert que els espera a tots aquells confidencials que, per força, hauran de competir entre ells per assegurar-se la continuïtat.