En un món mediàtic en què els mitjans de comunicació són l'arma principal i quasi única de sensibilització, la igualtat d'oportunitats per a les opcions polítiques col•loquen en una desigualtat abismal l'opció que no té el suport del govern en exercici o en funcions, o dels poders cada vegada més aclaparadors dels gr En un món mediàtic en què els mitjans de comunicació són l'arma principal i quasi única de sensibilització, la igualtat d'oportunitats per a les opcions polítiques col•loquen en una desigualtat abismal l'opció que no té el suport del govern en exercici o en funcions, o dels poders cada vegada més aclaparadors dels grups de comunicació, que, sense escrúpols, canviant d'identitat pels seus interessos i al servei dels poderosos, actuen desestabilitzant les opcions polítiques que no els interessen i instrumentalitzant l'opinió pública. El cas més flagrant en aquest referèndum de diumenge l'han protagonitzat La Vanguardia i El Periódico, que han jugat a la contra de les opcions sobiranistes del no, amb missatges de política espanyola, fent que el no s'identifiqués amb el PP. Cas a part són les televisions privades, que actuen en la mateixa línia, i el de TV3, la suposada televisió nacional de Catalunya, que dia a dia perd la seva imparcialitat, no se sap ben bé si per la por i l'acomplexament dels seus dirigents o pel dirigisme dels dos grans partits catalans. Sols un programa nocturn i la dignitat dels professionals de TV3 eviten majors manipulacions.
El no sobiranista ha estat marginat. Si es vol construir un procés de reconstrucció i alliberament nacional amb els mitjans del segle XXI, el sobiranisme ha de construir no sols l'espai comunicacional nacional, sinó que ha de tenir els seus propis mitjans i condicionar democràticament els poderosos. I si els poderosos volen fer política, que es presentin a les eleccions sense instrumentalitzar els seus lectors i anunciants. Cal una profunda reflexió sobre la utilització dels mitjans de comunicació en l'acció política democràtica.