Des que l'editor Godó va decidir posar de director de La Vanguardia el periodista transformista José Antich perquè s'anés adaptant al poder, aquest grup mediàtic havia considerat de sempre el Govern de la Generalitat com el seu protector, benefactor. I així, un grup de comunicació amb grans beneficis econòmics any rere any rebia, i incomprensiblement rep, les més importants subvencions governamentals. Va passar amb el president Pujol i també amb el president Maragall.
Ara és evident que el diari que va veure fracassada novament la seva operació de donar suport a CiU i les promeses que aquesta callaria les irregularitats en la concessió de la TDT i continuaria en subvencions milionàries manté una actitud de la qual té tot el dret d'oposició frontal el govern de l'Entesa, trencant la llarga tradició "Gaziel" d'estar sempre al servei de qui mana a Madrid, a Barcelona i dels poderosos. Segur que la direcció del grup Godó ha establert una estratègia i deu saber perquè ho està fent. Aquesta política ha fet que les relacions entre la plaça de Sant Jaume i el Grup Godó siguin tenses, com ja ho van ser a començaments de la primera legislatura, anomenada del Tripartit, en la que posaren en el seu objectiu la Secretaria de Comunicació del Govern.I ara apunta a la direcció de Comunicació del Govern. El que vol el Grup Godó, com ha volgut sempre, és que el Govern de la Generalitat subvencioni i calli. I permeti una influència d'aquest diari en els òrgans de difusió de la comunicació del govern. Passades unes setmanes, però, del govern de l'Entesa les relacions es tensen. Passen les setmanes i les subvencions milionàries no estan ni anunciades, i cada vegada es demana més un rigorós control. I, a més, se'ls demana que compleixin amb la llei i posin en marxa els tres canals de TDT que mantenen sense programació amb indignants programes enllaunats que es reprodueixen dia a dia.
En aquest marc, és quan s'ha produït la difusió d'una conversa privada entre el director de l'Oficina de Comunicació del Govern de la Generalitat i el redactor en cap d'aquest diari. I la indiscreció s'ha convertit en una gran notícia. Aprofitada per CiU en la persona de David Madí que, amb actitud carronyaire, ha aprofitat aquesta maniobra per tornar als informes, als notaris, als DVD i ara a les converses privades, oblidant-se de les seves trucades a la premsa quan exercia de Secretari de Comunicació i les seves famoses enquestes.
Tot plegat, un nou episodi de "cortina de fum" per amagar els veritables problemes de la política catalana, que no són les converses privades entre dos companys periodistes.
És interessant veure l'editorial de Comunicació 21 "Barbeta, Bolaño", que recomanem als lectors de Tribuna Catalana.
