Ningú no recorda en més de vint anys d’història del diari El País un article d’opinió a la secció de política signat per EL PAIS. Però dissabte, aquest rotatiu va considerar que el ja explicat “afer Iu Forn” s’ho mereixia..., molt més que els insults i atacs habituals dels Losantos, el Mundo, etc. En aques Ningú no recorda en més de vint anys d’història del diari El País un article d’opinió a la secció de política signat per EL PAIS. Però dissabte, aquest rotatiu va considerar que el ja explicat “afer Iu Forn” s’ho mereixia..., molt més que els insults i atacs habituals dels Losantos, el Mundo, etc. En aquest article, per dir-ho així, d’opinió, insultant de dalt a baix, i que ja s’atribueix a Xavier Vidal-Folch (en la imatge, amb Sanchis), s’afirma que la columna del periodista Iu Forn “és més aviat un manual de mal periodista, la demostració de com s'escriu quan falten arguments o idees i es recorre a la provocació per mitjà de l'insult”. EL PAIS posa en qüestió la capacitat dels seus caps en la redacció del diari “a l'hora de saber distingir un article pèssim i, a més, barroer i maleducat. Per això potser l’Avui és un dels diaris menys venuts a Catalunya: perquè publica articles dolents, dolentíssims”. Potser el diari El País té dret a opinar sobre la qualitat d’un altre diari, tot i que els principis bàsics d’ètica professional reproven actituds com aquesta. Ara bé, la resposta és desmesurada, desmesuraríssima, i converteix un periodista en la torna per l’estirada d’orelles a un militar. Per què El País i Vidal-Folch no escriuen columnes d’opinió atacant la qualitat d’El Mundo, de la COPE i altres mitjans que cada dia difamen contra Catalunya? Iu Forn es va disculpar per haver escrit que els hipotètics colpistes “recordin que l'ordenança de civisme de BCN prohibeix la pràctica de la prostitució en segons quins supòsits. Per tant, millor que vinguin sense les seves mares”. Però qui no s’ha disculpat, ni tampoc ningú li ho ha exigit, és el militar Mena i els seus tancs. Al darrere dels atacs brutals a Iu Forn hi ha una gran ofensiva de Prisa, i més concretament d’El País, contra l’intent de crear un diari nacionalista modern que no perdi els trets d’identitat nacional que garanteix l’actual equip del director de l’Avui, Vicent Sanchis. Els seus articles de diumenge, la línia editorial i la columna de Desclot, no agraden perquè són un exercici de periodisme lliure i català. Com tampoc no agrada a aquest diari el president Maragall, que tot i ser un home socialista, és capaç amb les seves genialitats de fer més que de president del PSC, de president de Catalunya. Avui doncs, la política catalana no sols rep l’ofensiva de la Brunete Mediàtica sinó també del fals progressisme del Grupo Prisa, darrere del qual s’amaga un nou nacionalisme espanyol més subtil que el del PP però igual de perillós per a la realitat nacional catalana.
