El Conseller Tresserras podia dir una veritat de forma més alta, però no més clara: el 'Manifesto' és un exemple evident de "violència simbòlica". I és que Joan Manuel Tresserras, amb amplis coneixements professionals com a teòric de la comunicació, explica de forma molt clara una evidència: "Quan un abusa de la seva capacitat d'intervenció en el sistema de comunicació i intenta convèncer amplis col·lectius de coses que sap que són falses, al servei de determinats interessos polítics, és una forma de violència simbòlica". A l'oest molts ja han posat el crit al cel per aquestes declaracions, deu ser que una altra teoria, aquesta menys científica, també és certa: les veritats ofenen. Tresserras, doncs, ha posat el dit a la llaga.

I és que cal que els protagonistes de l'escena pública catalana, com ara els Consellers, surtin a la palestra per exposar les realitats que, moltes vegades, els mitjans de comunicació espanyolistes proven de tergiversar utilitzant mètodes molt propis del segle XX basats en la repetició permanentment de mentides. Així, aquestes estratègies deplorables i democràticament molt qüestionables, han estat definides, en el camp de la llengua, pel propi Tresserras de la següent manera: "hi ha un abús de força per part de determinades sensibilitats polítiques que fan aparèixer el català com una amenaça per a la bona salut del castellà, cosa que és absurda".

És així com Tresserras s'ha convertit en una veu pública autoritzada a nivell teòric i mediàtic que ha servit per posar veu a un crit que en les últimes setmanes s'ha estès com la pólvora arreu del Principat davant l'agressió del Manifesto i el conjunt d'intellectuals, empreses i mitjans que l'han tirat endavant. Així, en els últims dies s'ha iniciat a través d'internet una campanya per tal d'animar els catalans i les catalanes perquè facin vaga de visualització de la cadena Telecinco o, en un altre camp, la Coordinada d'Associacions per la Llengua (CAL) ha emès un contundent comunicat (a la secció documents el podeu trobant) criticant el Manifest i qualificant-lo de la veu dels botxins.