El Mirall, revista editada per l'Obra Cultural Balear (OCB) i que analitza, des de fa més de vint-i-cinc anys, l'actualitat social i cultural mallorquina en clau nacional i sobiranista, projecta una mirada analítica al nacionalisme polític illenc en el seu últim nombre. La publicació, sota la coordinació de Pere Bueno, ha comptat, pel seu dossier, amb articles del professor d'Història de l'Educació a la UIB, ex subdirector del Diari de Balears i considerat sobiranista independent a l'òrbita del PSIB, Pere Fullana ("Present i futur del nacionalisme a Mallorca"), Joan Mir, antic dirigent d'ERC a les Balears i professor d'economia a la UIB ("El nacionalisme de per aquí"), Tomeu Martí, periodista, vice-president de l'OCB i històric militant independentista ("De l'emergència nacional a l'emergència del nacionalisme"), i d'un reportatge, elaborat pel propi Bueno, sota el títol "Nacionalisme en crísi?". El contingut genèric del dossier detalla l'evolució de les diferents corrents del mallorquinisme polític, en especial des del tardo-franquisme i la transició, i subratllant la importancia del nacionalisme progressista com a magma transversal que ha influït decisivament a amples sectors de la societat civil balear. Així, els opinadors reflexionen sobre la penetració que el nacionalisme i els valors i posicionaments que defensa han tengut a l'agenda política de les Balears i sobre el paper que, majoritàriament, ha pres el moviment sobiranista mallorquí; molt diferenciat de la realitat d'altres territoris amb identitat pròpia, tan de dins els Països Catalans com de l'estranger. Al reportatge de Bueno es pot llegir que "la tradició i cultura política del nacionalisme d'esquerres mallorquí representa un quart espai que, a nivell estatal, seria equidistant del nacionalisme centrista i/o socialcristià –CiU i PNB-, el sobiranisme progressista de tradició liberal o socialdemòcrata –ERC i EA- i l'independentisme rupturista i d'esquerra transformadora –com l'abertzalime d'esquerres basc o la UPG gallega-". Tot un fet diferencial que, malgrat tot, desprèn una anàlisi optimista de cara al futur ja que, com s'apunta al dossier, "el mallorquinisme progressista és la senya d'identitat més bàsica i palpable de moviments socials illencs de la més diversa tipologia –cultural, estudiantil, ecologista, veïnal etc.-".
