Analitzant el text de la nova Llei de la CCRTV, que passarà a dir-se Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, que el Govern ha lliurat al Parlament perquè sigui debatuda, sembla que es pretén dotar l'ens públic de major independència política. El text proposa que, dels 12 membres del consell d'administració que fins ara es nomenaven a proposta d Analitzant el text de la nova Llei de la CCRTV, que passarà a dir-se Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, que el Govern ha lliurat al Parlament perquè sigui debatuda, sembla que es pretén dotar l'ens públic de major independència política. El text proposa que, dels 12 membres del consell d'administració que fins ara es nomenaven a proposta dels partits polítics, cadascun en funció de la correlació de forces al Parlament, 5 passin a ser proposats pel Consell de l'Audiovisual, atenent al mèrit professional dels candidats. A més, els membres del Consell d'Administració, que es reuneixen cada quinze dies i cobren un sou proper als 3.000 euros, hauran de dedicar-se en exclusiva a aquesta feina. Com era de preveure, però, la reivindicació dels treballadors de TV3 i Catalunya Ràdio de tenir un membre al Consell ha estat descartada en aquest projecte. I és que les reivindicacions dels treballadors denunciant la vulneració del dret d'informar i de ser informat amb els blocs electorals, el tractament informatiu d'alguns temes i fins i tot l'apagada informativa del barri del Carmel, van tensar més les relacions entre la direcció de la CCRTV i el comitè professional de Catalunya Ràdio i TV3.
Es fa difícil pensar que, de cop i volta, un Govern estigui disposat a renunciar a part de la seva omnipresència en els mitjans de comunicació públics, però tan de bo aquesta nova llei respongui a una reflexió profunda sobre els nostres mitjans, i que, comparant-nos amb Europa, als seus responsables els hagin pujat els colors a les galtes. Ni CiU des del Govern, ni el PSC des dels ajuntaments i diputacions, mai van fer cap gest per blindar la independència que democràticament li correspon a un mitjà públic. Potser ara ha arribat un primer pas per fer-ho?