Les dades de l’última onada de l’Estudi General de Mitjans (EGM) constaten una dada preocupant: les emissores catalanes han disminuït la seva audiència en relació a les dades del juliol. Així, Catalunya Ràdio baixaria un 11%, COM Ràdio un 19%, Ràdio 4 un 13% i RAC1, l’emissora menys afectada, un 3%. De fet, en termes generals, RAC1, del Grup Godó, és la que creix més aquest any, qualificat del millor de la seva història per la direcció. L’aposta per programes com El món a RAC1, amb Xavier Bosch, i Versió RAC1, amb Toni Clapés, s’ha demostrat del tot encertada. A més, cal tenir en compte el dolç moment que travessa el programa Minoria absoluta, més crescut encara amb la translació a la pantalla de Polònia. A més d’aquest retrocés de la llengua catalana a les audiències, les dades revelen un fet incontestable: l’auge del grup Prisa, amb la cadena SER, a Catalunya. Si alguna cosa va tenir el pujolisme en aquesta matèria és que sempre va saber mantenir a ratlla l’expansió dels mitjans portaveus del socialisme espanyol. Ara, després d’aquests anys de tripartit, això s’ha trencat i se’ls ha ofert tot un camp per córrer. En informatius diaris i en programes esportius, la SER s’emporta la palma. Menys mal que el magazin de la Corporació Catalana, conduït per Antoni Bassas, manté un lideratge indiscutible, amb més de 400.000 orients. Tot plegat esdevé més preocupant si es té en compte la força de la COPE, de manera que es comença a entreveure un desdibuixament del mapa català per inserir-se, cada vegada més, a les tendències i al mapa radiofònic espanyol.
