Ni Catalunya ni cap altre territori dels Països Catalans apareixen gaire sovint a les planes dels diaris dels Estats Units. Potser per això sembla noticiós que hi apareguin dues vegades en poc més d’una setmana a Los Angeles Times. València era el tema del llarg article publicat a la secció de Viatges (The city in a new light), i qualsevol que Ni Catalunya ni cap altre territori dels Països Catalans apareixen gaire sovint a les planes dels diaris dels Estats Units. Potser per això sembla noticiós que hi apareguin dues vegades en poc més d’una setmana a Los Angeles Times. València era el tema del llarg article publicat a la secció de Viatges (The city in a new light), i qualsevol que desconegui el lloc, mai no podria sospitar que València tenia res a veure amb l’univers català. La periodista Beverly Beyette explicava que la gent fins i tot tenia el seu propi idioma: “el valenciano”, encara que tots els mots i expressions autòctones estaven traduïts al  castellà. Més informada és la noticia d’aquest dilluns a la secció internacional sobre el boicot dels espanyols al cava català. En l’article, la periodista Tracey Wilkinson explica des de Barcelona, amb la collaboració de Cristina Mateo-Yanguas des de Madrid, que la demanda de més autonomia per part de Catalunya ha provocat en les altres regions un boicot al producte, que defineix com “el pàllid vi escumós, que és per a Barcelona i la seva capital el que la Coca-Cola és per a Atlanta”. No hi ha incorreccions en l’exposició dels fets: “Poc després que el Parlament català votés de forma aclaparadora el setembre passat declarar Catalunya com a “nació” dins d’Espanya, espanyols furiosos d’altres parts del país declaraven un boicot al cava”. Hi ha certa confusió en les declaracions que defineixen com antiquada la “Constitució” perquè podria interpretar-se com que és aquesta el que Catalunya demana reformar i no l’Estatut. “Josep-Lluís Carod-Rovira, cap del partit nacionalista català Esquerra Republicana, diu que governar la regió amb l’antiga Constitució és com tractar d’accedir a internet amb un antiquat processador de paraules”. D’altra banda, es diu que els impulsors de la “reforma de la carta”, més que tractar de separar-se d’Espanya el que volen és posar l’autonomia al dia, i “es queixen que Catalunya dóna més del que rep, i subvenciona zones del país menys afluents”. Si bé la periodista fa esment que Franco va reprimir “les diferències regionals”, no hi ha cap referència a les raons històriques que explicarien l’aspiració nacional dels catalans. Es podria pensar pel que fa a l’article que es tracta d’una cosa nova i conjuntiva. Cap de les declaracions que es citen de Carod-Rovira no expliquen tampoc els antecedents històrics de Catalunya com a nació.