En uns moments en què sembla que no hi hagi un projecte comunicatiu nacional, Josep Gifreu, un dels màxims teòrics sobre l'espai comunicatiu català, acaba de publicar "La pell de la diferència" (Pòrtic), en què s'interroga sobre si el català i la cultura catalana podran sobreviure al procés imparable de la globalització En uns moments en què sembla que no hi hagi un projecte comunicatiu nacional, Josep Gifreu, un dels màxims teòrics sobre l'espai comunicatiu català, acaba de publicar "La pell de la diferència" (Pòrtic), en què s'interroga sobre si el català i la cultura catalana podran sobreviure al procés imparable de la globalització. Gifreu, al llarg dels seus anys d'estudis, ha posat de manifest quines són les noves formes de dependència cultural que rauen implícites en les estructures comunicatives: actualment, per bé que les fronteres físiques a Europa han anat caient, n'han aparegut de noves de molt més impermeables, mentalment parlant. En la comunicació de les idees, és ben sabut que no és tant important el seu valor i/o originalitat com el control dels canals necessaris per fer-les arribar a la majoria de la població. Quan el ventall televisiu amb què compten els Països Catalans es compon bàsicament de TVE, Antena 3, Tele 5, Cuatro, La Sexta i algun canal autonòmic, la cosmovisió dels ciutadans del país es veu notablement limitada a un esquema mental d'origen espanyol, i en espanyol, del qual és molt difícil sortir-se'n. Segons Gifreu, la llengua és "la pell que fa visible la nostra diferència", i defensar-la és una prioritat per a qualsevol cultura que vulgui perviure.