La nova Secretaria de Comunicació del Departament de Cultura de la Generalitat, que ha estat rebuda amb satisfacció per amplis sectors dels mitjans de comunicació, haurà d’evitar amb fermesa les equivocacions i les febleses, i, pitjor encara, la manca de projecte del govern tripartit, que va ser incapaç de redreçar la nefasta política de mitjans de comunicació heretada del govern de CiU.
Tot i els intents en els primers mesos del govern tripartit d’estructurar un programa nacional de mitjans de comunicació que acabés constituint un gran grup de comunicació amb capital català, de premsa, ràdio i televisió, l’avortament i les maniobres fetes contra la potent Secretaria de Comunicació dels primers mesos del govern tripartit avortaren una gran part de l’estratègia comunicativa. Aquesta havia de conduir al reforçament del Grup Comit, la cadena d’emissores Ona Catalana, una cadena de televisions locals i el rellençament del diari Avui des de Comit o des d’un grup de capital amb mentalitat catalanista. Però tot això va ser simplement un projecte avortat. El que tenim ara són les conseqüències de la manca de planificació i estratègia comunicativa a mitjà termini. Ona Catalana en mans de Prisa i el diari Avui en mans del Grup Godó i el Grup Planeta.
El més greu, però, és que ara la política comunicativa desenvolupada durant el tripartit es vol silenciar per evitar que es vegin les equivocacions. El vergonyós i irresponsable pacte d’IB3 i el govern de la Generalitat ha descol·locat TV3 a les Illes i ha permès a IB3, o més ben dit PP3, emetre al principat de Catalunya. Aquest pacte el va signat, per més inri, el secretari del govern, Ernest Maragall, el mateix que avui ens vol presentar com un nou èxit, també, la tercera hora de llengua castellana.
La manca, però, d’una política comunicativa estructurada en una estratègia té beneficiaris. La implantació de la veu del PP al Principat mitjançant IB3 i el reforçament de la SER, que absorbeix amb la conllevància del CAC el 85% d’Ona Catalana, eliminant el que podria haver estat una potent cadena privada amb mentalitat nacional catalana.
La oposició, que en el seu moment tampoc no va fer res per salvar Ona Catalana, calla. El govern també. Sols es va atrevir a dir la veritat, fa un any, el Grup de Periodistes Ramon Barnils. Van criticar que Prisa va adquirir definitivament l’estiu del 2005 l’emissora Ona Catalana / Ona música, i que no hagessin tingut en compte el fet que les llicències van ser concedides per fer ràdio catalana i en català. I per això demanaven al grup mediàtic espanyol que respectés estrictament aquestes condicions. També el grup qüestionava l’actitud dels empresaris catalans “que no arrisquen res o poc per perdre res o poc”, per un projecte comunicatiu arrelat al país.
Els escàndols d’Ona Catalana, del Pacte d’IB3 a les Illes i d’altres febleses obliguen que l’actual govern de progrés afronti amb fermesa un projecte sòlid de futur, que consolidi una indústria audiovisual catalana, per donar servei a l’irrenunciable espai comunicatiu català.
