Que El Mundo no és un mitjà que entén ni respecta la realitat catalana no és cap secret, però l’atac s’ha convertit en una constant des del moment en què es va presentar la proposta de reforma de l’Estatut. Aquesta setmana ha començat una sèrie titulada “La imposición del catalán” Que El Mundo no és un mitjà que entén ni respecta la realitat catalana no és cap secret, però l’atac s’ha convertit en una constant des del moment en què es va presentar la proposta de reforma de l’Estatut. Aquesta setmana ha començat una sèrie titulada “La imposición del catalán”, que avui arriba al capítol tercer ui que es dedica a criminalitzar qualsevol iniciativa institucional o cívica en defensa de la llengua catalana. El cas d’avui, però, és especialment significatiu, pràcticament un monogràfic contra Catalunya i la seva llengua. A la sèrie “La imposición del catalán” avui li ha tocat el rebre a l’ensenyament i, remarcada en portada, publiquen una notícia que diu: “El tripartito permite a los colegios eliminar el castellano en los cursos iniciales”, de dues pàgines, acompanyada d’un editorial, “Cuando el español se enseña en las clases de gimnasia”, i d’un article d’un dels espanyolistes del grupet de Boadella, Ivan Tubau, que, referint-se a la política lingüística de la Generalitat, titula: “Fanático, necio e inútil”. Per altra banda, continua la qüestió que ha destapat aquest diari i que esquitxa el Departament de Salut i la Secretaria de Política Lingüística perquè revisaven historials clínics per avaluar l’ús del català en el món de la sanitat pública. Basant-se en la llei de protecció de dades, han presentat el fet, que ja fa dos dies que dura, com una prova més de la intolerància i la persecució que pateixen els pobres castellanoparlants a Catalunya. Aquest tema mereix avui un editorial, “Información de interés general”, un article de Martín Prieto, “Democracia de pordioseros”, i una notícia a pàgina sencera. Ah, i pel que fa a la reunió d’ahir entre ERC i el PSOE per parlar de finançament, el titular, remarcat en portada, és: “Puigcercós y Rubalcaba coinciden en qué conocer el catalán sería un ‘deber’”. I el pitjor de tot és que demà més, i l’altre, i l’altre... Arribarà un moment que ens ho creurem, que som dolents, els catalans!
