Antonio Bolaño era i és fonamentalment un collaborador íntim del president José Montilla, va ser amb ell a l'ajuntament de Cornellà i l'ha seguit en el seu periple polític per les institucions catalanes i de l'Estat. Bolaño va haver d'entomar la reestructuració i el canvi de clima de treball nefast que havia imperat en el Palau de la Generalitat mentre manava Jordi Mercader.
En arribar ell amb el president Montilla va guanyar-se la confiança dels funcionaris i de tot l'entorn de comunicació, però el seu caràcter obert i poc propens a fer la rosca aviat li va posar en contra alguns mitjans de comunicació acostumats a viure de la informació privilegiada i les multimilionàries subvencions.
A més, seguint la seva tradició històrica, David Madí, cap de comunicació del primer partit de l'oposició, el convertí en l'ase dels cops atorgant-li a Bolaño tots els mals de la comunicació del govern. I també la llarga mà de Madí, amb les seves ramificacions al grup Godó, va fer d' Antonio Bolaño la diana de La Vanguardia i dels comentaristes de l'entorn de CiU. Antonio Bolaño, doncs, que ha tingut i té la confiança dels president Montilla, portava mesos cansat de la situació i ha decidit tirar la tovallola, possiblement en una data no gaire encertada, ja que en 48h arrenca el congrés de CiU i això pot donar focs d'artifici i victòria a David Madí.

Antonio Bolaño ha fet, però, una feina positiva a la Generalitat i ara caldrà veure quin serà el seu substitut o com es reestructurarà l'àrea de comunicació de presidència.