Des que Sebastià Serrano presentava la seva dimissió només quinze dies després de ser elegit a les urnes degà del Col.legi de Periodistes, s’obria una crisi a la institució per trobar un substitut. Quan s’havia aprovat en junta que es convocarien noves eleccions al deganat i que s’intentaria trobar un degà de consens entre les dues Des que Sebastià Serrano presentava la seva dimissió només quinze dies després de ser elegit a les urnes degà del Col.legi de Periodistes, s’obria una crisi a la institució per trobar un substitut. Quan s’havia aprovat en junta que es convocarien noves eleccions al deganat i que s’intentaria trobar un degà de consens entre les dues candidatures, van aparèixer uns documents signats per exdegans del CPC en què s’apel.lava a la calma i es demanava que “es complissin els estatuts”. El posicionament dels exdegans ha estat més proper -com és evident tenint en compte que les juntes sempre han estat de la mateixa línia ideològica- a la candidatura oficial, que ha intentat evitar les noves eleccions. Amb tot, s’han produït algunes reunions entre els membres de la junta i els exdegans, que havien ofert buscar una persona de consens per substituir Sebastià Serrano. Ahir es va conèixer el nom proposat, Josep Maria Huertas Claveria, un històric del diari El Periódico. Demà dijous, la candidatura liderada per Pilar Antillach es reunirà per decidir si accepta o no aquest nom per al deganat, mentre que la llista continuïsta ja ha donat el sí. Si finalment ambdues parts accepten Huertas Claveria, divendres es faria efectiva aquesta opció, que en qualsevol cas estarà condicionada a què la Junta de Govern del CPC dimiteixi en bloc i es pugui iniciar un procés electoral, al qual hi concorreria una sola llista de consens encapçalada per Huertas Claveria. El mateix Huertas hauria de decidir qui forma part i qui no de la nova llista, i aquest és el punt que genera més dubtes en la llista d’Antillach. El nou deganable confeccionaria la llista, i evidentment, no se li podria imposar cap nom, de manera que no hi ha garanties plenes que els resultats de les anteriors eleccions es reprodueixin mimèticament en la nova llista, amb 8 membres pels renovadors i 10 pels continuïstes. En un article publicat a l’Avui el passat 12 de gener, Huertas Claveria deia això respecte a la llista d’Antillach:  “Hi ha una actitud turbulenta per part de la candidatura que ha perdut per intentar obligar els guanyadors a acceptar en els càrrecs directius part dels que no han guanyat. Han revisat a fons uns estatuts que no els donen la raó, però han fet com l'Ajuntament de Barcelona: parlar de la conveniència de retocar-los perquè encaixin amb el que desitgen. Ja m’ho perdonaran, però un no acaba d’entendre que, quan les coses no surten com alguns pensen, la solució sigui estripar la baralla. Sé que es tracta de casos diferents, però em fa la impressió que darrere de tots ells hi ha una tendència a no acceptar un principi essencial en democràcia: el de saber perdre”. En aquest context, potser es podria entendre un eventual no de la llista liderada per Antillach.