Un dels “efectes colaterals” –i tal vegada aquest n’és el sentit últim- del paper de la cultura catalana a la Fira del Llibre de Frankfurt és la difusió internacional que aquesta suposa per al nostre país, sempre tan mancat de reconeixement a l’exterior. Doncs bé, les televisions alemanyes fan el seu paper a l’auca i aquests dies emeten programes relacionats amb diferents aspectes de la nostra cultura. No sempre es fa amb encert ni amb l’ètica i bona fe periodística necessàries, com és el cas de la televisió pública, que recentment ha reproduït l’esquema mental més ignorant en presentar el nacionalisme català com a provincià i lamentant l’absència de la llengua castellana a la Fira. Afortunadament, no tot és així a les pantalles alemanyes.
Ja ho vam avançar a Tribuna Catalana quan s’estava rodant, i ara, aquest divendres, s’emetrà al prestigiós canal cultural Arte TV. Es tracta del reportatge, de 45 minuts, titulat “Catalunya, d’amor i rebel.lió”, obra del reconegut director Henning Burk. Defugint distorsions malintencionades, el documental fa un repàs del paper reivindicatiu que les diferents expressions musicals en català han suposat des de la dictadura franquista fins l’actualitat. De Raimon, Maria del Mar Bonet i Llach fins a Obrint Pas. “Els catalans, orgullosos d’una cultura i una llengua que té més de mil anys, no s’han cansat mai de reivindicar que són una nació”, diu el resum del reportatge. Una frase que, d’altra banda, difícilment es pot sentir a TV3, i un concepte, el de Països Catalans, que “la nostra” també evita tant com pot.
Certament, a Alemanya no carreguen amb els complexos que ho fa bona part de la classe periodística catalana i el resultat n’és una aproximació més ajustada a la realitat que es vol descriure. Les limitacions autoimposades aquí fan molt complicat parlar sense embuts del marc cultural real i veure concerts, per exemple, de grups que omplen estadis continua sent una temeritat a TV3. Això sí, si es tracta de festivals que viuen d’esquenes a la realitat catalana tot i fer-se a casa nostra, com el de Benicàssim, el Primavera Sound o el Sónar, aleshores sí, se’ls obren totes les portes, es connecten totes les càmeres, s’encenen tots els focus i s’ofereixen tots els platós per entrevistar-hi els organitzadors. “És contra la uniformització fomentada per la mundialització que els catalans volen defensar la seva cultura i una llengua més viva que mai”, conclouen els d'Arte TV.
