Barcelona · L’anunci de tancar Ràdio 4 i d’eliminar la pràctica totalitat de les desconnexions en català de TVE no és una mesura simplement econòmica i d’audiència com ens volen fer creure; es tracta d’aplicar una visió centralista i monolingüe de l’Estat espanyol als seus mitjans de comunicació públics. Em pregu L’anunci de tancar Ràdio 4 i d’eliminar la pràctica totalitat de les desconnexions en català de TVE no és una mesura simplement econòmica i d’audiència com ens volen fer creure; es tracta d’aplicar una visió centralista i monolingüe de l’Estat espanyol als seus mitjans de comunicació públics. Em pregunto com poden basar-se en el fet que té 8.500 oients, quan aquestes dades corresponen al primer i únic EGM en què ha participat l’emissora desprès d’estar-hi anys fora i, per cert, no per voluntat pròpia. Amb una sola dada ni tan sols es pot fer una gràfica amb la tendència de l’emissora. D’altra banda, el cost que es va donar a conèixer de Ràdio 4 és molt superior al real, tenint en compte que bona part del personal i de la infraestructura de l’emissora catalana treballen també per a RNE; a més, no s’emet publicitat, una de les poques fonts de finançament que podria tenir l’emissora.
Però el tancament de Ràdio 4 no és l’únic problema al qual ens enfrontem. En el fons el pla presentat per la SEPI i la direcció de RTVE preveu retallar la presència de tots els centres territorials de TVE a una simple desconnexió de 20 minuts al dia. Això comportaria perdre tots els programes i informatius en català que s’emeten cada vespre per TV2. El mateix pla vol transformar totes les emissores de RNE en simples delegacions del departament d’informatius de Madrid, sense desconnexions per a cada territori. En el nostre cas això significa la pèrdua de les desconnexions que feia Ràdio 5 a Lleida, Tarragona i Girona per parlar de la informació més propera. I tot plegat, a la pràctica, què vol dir? Doncs que els catalans continuarem pagant a Espanya una part dels nostres impostos destinats als mitjans de comunicació públics de l’estat i que aquests no prestaran cap mena de servei al nostre territori, més enllà de fer de simples repetidors de Madrid, oferint-nos una visió centralista de tot plegat.
Es tracta, per tant, d’una nova retallada als serveis que l’estat presta a casa nostra, saltant-se el massa sovint teòric i poc pràctic pluralisme lingüístic i cultural de l’Estat espanyol. I ara què cal fer? Exigir a la directora general de RTVE, Sra. Carmen Caffarel, que compleixi el compromís pres -tant davant del Congrés dels Diputats, com dels membres del Consell Assessor de RTVE a Catalunya, el passat 11 de novembre de 2005- del manteniment i potenciació de TVE a Catalunya i del no tancament de R4 durant el seu mandat. També cal que totes les forces polítiques catalanes defensin Ràdio 4 i les desconnexions en català de TVE i, arribat el moment, es posicionin en contra de qualsevol llei o pla que les vulgui fer desaparèixer.
