L’anunci de la directora de RTVE de reduir la programació en català de l’ens espanyol a un informatiu diari no ha fet més que posar de manifest una tendència cada vegada més evident: el català està perdent pes en el marc audiovisual de Catalunya. Per una banda, tenim que RTVE espanyola no ha fet més que reduir la programació L’anunci de la directora de RTVE de reduir la programació en català de l’ens espanyol a un informatiu diari no ha fet més que posar de manifest una tendència cada vegada més evident: el català està perdent pes en el marc audiovisual de Catalunya. Per una banda, tenim que RTVE espanyola no ha fet més que reduir la programació en català els últims anys , passant d’aquesta manera de les 1340 hores l’any 1998 a les 903 de l’any 2003 i per l’altre que les cadenes generalistes espanyoles t5 i Antena3 que fa uns anys havien engegat telenotícies en català en desconnexió i fins i tot doblatges en el sistema dual han descartat ambdós sistemes per no considerar-los rendibles. A més ha més en breu entrarà en funcionament un nou canal en analògic la Sexta que es sumarà a l’oferta ja existent en castellà. Si a tot això, hi afegim la irrupció de la TDT en el panorama audiovisual català que multiplicarà l’oferta, la situació no deixa d´ésser com a mínim preocupant. I és que tot i els esforços de TV3 per engegar diversos projectes en TDT (en té quatre en funcionament i en preveu posar en marxa tres més abans d’un any), a l’hora s’han posat en marxa multitud d’altres canals en TDT depenent de les cadenes generalistes estatals: TVE (5 canals), Tele5 (3), Antena3 (3), Sogecable (3), a les que s’hi han de sumar els dos canals de Net TV i els dos de Veo TV (ambdós només amb llicència de TDT).S’ha de tenir en compte, a més a més, que l’oferta en català a la TDT hauria d’ésser ja en l’actualitat superior ja que l’empresa Emissions Digitals de Catalunya (liderada pel grup Godó), adjudicatària dels únics quatre canals privats d’àmbit català, haurien d’estar emetent tres canals a hores d’ara. Des de la Generalitat es mostren preocupats per l’incompliment dels terminis i creuen que el Grup Godó no està aprofitant l’avantatge de tenir l’única llicència nacional en TDT i que sembla més preocupada en apostar per l’expansió en analògic de Td8.Per tant, podem concloure que en els pròxims anys ens trobarem que hi haurà una oferta d’un mínim de trenta-dos canals en castellà i un màxim de quinze en català, a banda de les televisions locals. Precisament, són en aquestes últimes, les televisions locals on la Generalitat es mostra optimista de cara a anivellar balanços. (les emissions de noranta-sis canals locals en digital a partir del gener del 2008). Segons Santiago Ramentol, director general de mitjans audiovisuals, la potenciació dels canals locals també servirà per potenciar la quota del català ja que els canals digitals públics han d’emetre el cent per cent en català i els privats en un cinquanta, segons ha declarat al diari El Punt. La Generalitat, que ha d’adjudicar les llicències de la televisió local privada la propera primavera, valorarà les empreses que millorin aquest últim percentatge. Finalment, recordar que els canals estatals digitals estan obligats a oferir pellícules i retransmissions esportives doblades al català a través del sistema dual. Sense voler ser pessimista caldrà veure com avancen els esdeveniments per fer un últim balanç sobre la situació real del català en el panorama audiovisual de Catalunya, i és que com deia en l’inici aquest no deixa de ser com a mínim preocupant.
