Un dels condicionants més importants perquè es pugui produir un procés de pau és que els mitjans de comunicació ajudin a sensibilitzar la societat del fet que el procés és possible i viable i ajudin a la distensió del conflicte. Així el primer ministre britànic Tony Blair quan va fer el procés de pau a Irlanda del Nord va Un dels condicionants més importants perquè es pugui produir un procés de pau és que els mitjans de comunicació ajudin a sensibilitzar la societat del fet que el procés és possible i viable i ajudin a la distensió del conflicte. Així el primer ministre britànic Tony Blair quan va fer el procés de pau a Irlanda del Nord va aconseguir, amb intel.ligència, un pacte no escrit amb els mitjans de comunicació britànics més importants al respecte. Però ahir al programa Àgora del Canal 33 assistirem a un espectacle lamentable. Es feia un debat sobre la viabilitat de la solució del conflicte basc i l'equip directiu d'aquest programa, que ja ens ha donat mostres en el passat de la seva inhabilitat política, presentava una taula de convidats en la que per començar no hi havia ni un sol representant del nacionalisme majoritari a Euskadi ni del seu govern ni tampoc, per acabar-ho d'adobar, del PSE, que en aquests moments està portant el pes de la negociació. Això sí, la representació de l'espanyolisme més tronat hi era al complet, com si fossin la força majoritària d'Euskadi quan no han arribat ni a tenir representació parlamentària. Així, Gotzone Mora, Iñaki Ezquerra i Carmen Gurruchaga es van dedicar, entre altres excentricitats i radicalismes, a blasmar contra el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, i acusar de col.laborador amb el terrorisme a Gorka Agirre, un dels més importants dirigents històrics del PNB. Només va salvar la situació en algun moment, gràcies a la seva solvència professional, el periodista Mariano Ferrer que va evitar, a la pràctica, el linxament de l'estudiant de l'esquerra abertzale Galder González. Si el programa pretenia aportar llum sobre el problema basc i la solució del seu conflicte, l'únic que va aconseguir és crear una gran desorientació en els telespectadors i presentar una Euskadi irreal que només existeix en les mentalitats ressentides, tot i el respecte que mereixen, de Mora, Ezquerra i Gurruchaga.
