La que ha estat la notícia estrella de la setmana en el camp de la comunicació continua portant cua. Per una banda els treballadors d'El Periódico ja fa setmanes que fan concentracions diàries per saber alguna cosa del futur del Grup Zeta. I sembla que infructuosament. Durant els propers dos mesos es negociaran els serrells de la venda entre Alfonso Gallardo -l'empresari extremeny de la siderúrgia comprador del grup- i Antonio Asensio -fill del fundador de la capçalera i que ara se la ven- però els empleats desconfien del resultat final.
Lluís Palacios, membre del comitè d'empresa a Barcelona, ha deixat clar que ells no són "cap moneda de canvi". En la mateix línia, Joan Mainí, president del comitè del Mediterráneo de Castelló -propietat igualment de Zeta- denuncia que "no tenim més informació que la del comunicat".
Per la seva banda la direcció només ha desvetllat que l'edició d'El Periódico en català continuarà. Així ho ha assegurat el seu director, Rafael Nadal a l'agència EFE doncs aquesta aposta és solvent econòmicament.
Encara que aquesta és una bona notícia, no desvetlla una altre pregunta: què és el que dirà El Periódico en la nostra llengua? Als portals especialitzats agafa força la notícia que darrere tota l'operació hi ha el Grup Prisa -editor d'El País- que hauria assessorat Gallardo en tota l'operació. Ajuda que, òbviament, no seria desinteressada. Segons s'explica, les dues empreses haurien acordat -encara que a Prisa asseguren no saber-ne res- intercanviar la gestió d'El Periódico -assumida per l'editora d'El País- pel control de les seves rotatives.
L'altra qüestió rellevant de la venda del Grup Zeta és que Asensio "només" s'embutxacarà 600 milions d'euros pel 80% de la seva companyia -mantindrà el control de la divisió audiovisual- quan fa dos mesos en demanava mil.
