Una de les conclusions més feridores de les V Jornades de Comunicació Local de què parlàvem la setmana passada ha estat l’escassa presència del català en mitjans locals de les Illes, el País Valencià i l’Alguer. Així ho van denunciar els representants d’aquest sector presents a l’encontre, que es va tancar divendres a Barcelona. Entre ells, el director de la televisió valenciana InfoTV, Juli Esteve, que va ser un dels més crítics. El periodista va assegurar que el PP, al govern des de 1995, ha instaurat una “manipulació de continguts” que produeix “les faltes més greus contra la llibertat d’expressió des del franquisme”. Així, la suposada televisió pública valenciana, Canal 9, “silencia realitats com el moviment associatiu d’Escola Valenciana”, va lamentar Esteve. De fet, entre els objectius fundacionals del canal autonòmic hi ha el de “servei al conjunt de la societat valenciana”, s’hi diu que els informatius seran “veraços imparcials i objectius, defensors de la democràcia pluralista”, que els seus programes “garantiran la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana”, que es rebutjarà “qualsevol pressió de persones, partits polítics, grups econòmics [...]”. Res a veure amb manipulacions com la darrera, referent al pacte entre EUPV i el BNV. Seria fàcil dir allò de “riure per no plorar”, però de gràcia no en fa cap. El “control i la manipulació de continguts, la pura propaganda, la trivialització dels continguts no polítics i l’ús pobre de la llengua” que denuncia Esteve són assumptes prou greus que atempten directament a un dels fonaments de la democràcia: el dret a la informació. . Per això, perquè els mitjans públics valencians han deixat un buit i no cobreixen les necessitats de la gent, neixen iniciatives privades, ja sigui a la televisió ja sigui a internet.
En quant a altres zones dels territoris de parla catalana de què s’ocupaven les Jornades, Miquel Àngel Marquès, president de l’associació de revistes de premsa local de Menorca, va destacar que a les Illes la nostra llengua ha de conviure i competir amb la presència majoritària del castellà, però també amb altres llengües gens pròpies com són l’anglès i l’alemany. Amb tot, el català ha reduït notablement la seva difusió a la premsa, “la situació a la ràdio i la televisió és més fàcil”.
I el panorama a l’Alguer és menys que testimonial. Pere Lluís Alvau, promotor cultural, va lamentar que la minoria que parla català en aquesta petita ciutat ho fa “a casa seva, com una cosa folklòrica” i, naturalment, l’italià “gaudeix pràcticament del monopoli en els mitjans”.