L'editorial d'un diari no acostuma a ésser notícia, però avui cal felicitar el diari La Vanguardia per la seva editorial Escuche Presidente" i en particular la segona part d'aquesta: "La España en red ¿Cuándo?. Aquesta nova actitud valenta de la línia editorial del diari del Grup Godó a simple vista podria significar que aquesta centenària empresa periodística, per fi , s'ha col·locat al costat de la societat civil catalana, del seu món econòmic i financer; i que a més a més estaria ara disposada a lluitar per evitar la marginació de Catalunya i evitar la conversió d'aquesta a una simple "regió espanyola" decadent, amb una economia subsidiària dins d'una Espanya radial i lloc de vacances dels jubilats europeus. Però, la hiper subvencionada empresa- Grup Godó hauria de trencar per poder fer aquesta funció de defensa dels drets de Catalunya, amb una tradició d'anys de servitud als poders constituïts de Madrid i Catalunya. Una històrica estratègia de la Vanguardia coneguda com "Gaziel"

Hi ha però qui explica aquesta nova actitud ferma de la Vanguardia dient que darrera d'aquesta hi ha el gran poder econòmic de Catalunya: La Caixa, que tot i que no hauria inspirat directament aquest canvi de línia editorial si que el veuria amb bons ulls.

La Vanguardia, per tant, ha trencat la seva trajectòria i aquest és un símptoma més que alguna cosa s'està movent dins la societat catalana i que els pocs poders fàctics que li queden s'estan rebotant davant d'un horitzó per a Catalunya en el que no s'albiren els canvis necessaris per tal que el País pugui recuperar la seva autoestima i el seu lideratge econòmic i financer. Serà cert que els poders fàctics catalans estan cansats de la prepotència de Madrid?

La Vanguardia ha emprés un camí de fermesa i reivindicació però ara caldria que assegurés la seva credibilitat. I en un diari la credibilitat d'aquest bé evidentment marcada pel seu editor, però primordialment pel seu director i José Antich, que ha fet tots els papers de l'auca en les últimes dècades al servei dels poderosos, tot i el seu travestisme, no mereix la confiança d'una societat cansada per una classe política i uns mitjans de comunicació servils. Cal doncs que una nova classe dirigent es posi al capdavant de la societat civil i del món econòmic i financer . I cal sense cap mena de dubte una renovació a les direccions d'alguns mitjans de comunicació.