Davant les dues Espanyes de sempre, incapaces de dialogar i cada dia més radicalitzades, Josep Antoni Duran i Lleida ens proposa una Espanya que accepti i celebri la seva diversitat nacional, cultural i lingüística, i amb la qual tots els seus ciutadans puguin identificar-se sense excloure’s els uns als altres. Sense constituir pròpiament unes memòries, ni tampoc una crònica com les usuals o un assaig sistemàtic, aquest llibre participa tanmateix de tots aquests gèneres, i representa una visió personal i interessant de la situació política dels darrers anys.