El debat sobre les identitats és més viu que mai. L'extraordinària transformació que el món actual experimenta, amb migracions massives i globalitzacions d'abast divers, ha tornat a obrir el debat sobre els molt complexos caires de la diversitat i de la identitat. Els Països Catalans són, teòricament, molt sensibles a aquesta discussió. És innegable que una part important de la població catalana s'emociona o s'exalta davant alguns elements identitaris i que reacciona amb indignació quan percep que són agredits. Potser per això mateix resulta una mica sorprenent que faltin estudis de base sobre algunes d'aquestes temàtiques, sobretot perquè sense unes anàlisis que tinguin en compte la documentació, es parla, o s'escriu, per sensacions o percepcions que poden estar equivocades. Quan es volen buscar les arrels del discurs identitari, no es pot eludir la contribució que la literatura del segle XIX va fer a l'hora de determinar una mitologia i una simbologia nacionals. Aquest llibre analitza els mites nacionals catalans tal com els van elaborar els escriptors catalans i algun d'estranger del segle XIX, o sigui, tal com es van definir, com adquiriren la caracterització canònica. Tanmateix no ignora les aportacions que per al seu coneixement i la seva interpretació s'han fet des de disciplines diverses.
