Prenent com a punt de partida el concepte genèric de les associacions políticojuvenils, Josep Lluís Martín i Berbois, doctor en història contemporània, explica amb tot tipus de detall la història d'una en concret que ha marcat decididament la història moderna de Catalunya: la Joventut Nacionalista de Catalunya, els joves de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC).

El monogràfic aprofundeix en l'anàlisi d'aquesta associació des de la seva fundació el 1976 fins al 2008, un dibuix en el qual s'hi traça l'evolució ideològica, les propostes polítiques per a les campanyes electorals, les enteses i les divergències amb CDC, Unió Democràtica de Catalunya i Unió de Joves, les accions reivindicatives, les lluites internes, l'estructura organitzativa, els congressos i els seus entramats, les relacions amb altres entitats o organismes catalans com el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya i la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya, i els contactes amb altres organitzacions polítiques de l'Estat espanyol i d'Europa.