La Plataforma pel Dret de Decidir (PDD) i Sobirania i Progrés (SiP) han presentat avui la proposta d'acció per al 9 de març, dia de les eleccions espanyoles i cantonals de l'Estat francès. Emmarcada en la campanya Decideixo decidir, que demana la competència de poder convocar referèndums pels governs dels Països Catalans sense la necessitat d'autorització per part del govern espanyol. Aquesta campanya es va posar en marxa el Sant Jordi del 2007 i ara es vol aprofitar la jornada del 9-M per donar-li 'un nou impuls'. En aquests moments ja hi han unes 50 taules confirmades a l'àrea metropolitana de Barcelona, comarques gironines, Catalunya nord i Eivissa; però els organitzadors confien que, a aquest ritme, 'no serà difícil' arribar a tenir-ne entre 400 i 500 arreu del territori.
Per aconseguir-ho es vol mobilitzar les 700 entitats que conformen la PDD i les 20.000 persones adherides a SiP. Ja s'han imprès 100.000 butlletes de signatures que se sumen a les 100.000 que es van editar al iniciar-se la campanya. La voluntat és que aquesta duri entre dotze i quinze mesos. Després es portaran a la comissió de peticions del Parlament perquè demani a Madrid tenir capacitat de convocar referèndums i 'els ciutadans puguin decidir sobre tot el que fa referència al nostre país'. Això s'hauria de fer a través d'una llei orgànica per la qual s'estableix la transferència per la via de l'article 150.2 de la Constitució espanyola, el mateix que es va fer servir per traspassar la competència de trànsit als Mossos d'Esquadra. A més de Catalunya, les plataformes han assegurat que, si hi ha un gruix suficient, la voluntat és portar la iniciativa a tots els parlaments dels Països Catalans.
La portaveu de la PDD, Mònica Sabata, i la portaveu de Sobirania i Progrés, Elisenda Paluzié, han recordat que aquesta competència estava inclosa dins de l'Estatut aprovat al Parlament el 30 de setembre del 2005, però que va 'caure' durant el procés de negociació amb Madrid. L'Estatut actual contempla que la Generalitat pugui convocar consultes populars, però amb l'autorització prèvia del govern espanyol. El Govern està treballant en una llei de consultes populars.
Víctor Cucurull, de la PDD, ha explicat que es buscarà la col·laboració d'entitats, ateneus, grups de joves, esplais o casals. Cada comptarà amb un equip que inclourà un centenar de mocadors, que podran vendre al preu de 2 euros, adhesius i 200 butlletes de signatures. Aquest equip costarà uns 100 euros -per cobrir les despeses de l'acció- que es podran recuperar amb la venda dels mocadors.
Sense voluntat d'interferir
Les plataformes han deixat clar que es tracta d'una acció 'al marge de la jornada electoral i al marge dels partits polítics' i que no es vol 'emmarcar' la recollida de signatures amb la jornada electoral, sinó que sigui un 'acte paral·lel'. 'Pretenem que es faci des de la més estricta legalitat', ha dit l'advocat Oriol Munné, que actua d'assessor legal, i ha recordat que ja hi va haver una experiència per les últimes municipals i no hi va haver 'cap problema'. També l'any 2000 es va fer una acció similar per demanar l'abolició del deute extern. De fet, les caixes inclouran uns 'criteris legals' on demanaran que les taules se situen 'a distància' dels col·legis electorals per tal que 'no molestin' els comicis'.
