Aquest 1 d’agost s’ha commemorat arreu del món el centenari de l’escoltisme, el moviment d’educació en la ciutadania més estès i nombrós del planeta, que aplega més de 30 milions de membres a 170 països. La commemoració principal ha tingut lloc a Anglaterra, on va iniciar-se l’any 1907, i s’ha fet en forma del 21è Jamboree escolta mundial, una trobada que ha aplegat durant dotze dies prop de 50.000 joves escoltes de més de cent cinquanta països dels cinc continents.

L’escoltisme ha estat el moviment juvenil més exitós de la història: uns 500 milions de persones de tot el món n’han format part. Per això ha estat també el més imitat i el que més tòpics ha patit. Tal com diu la seva definició constitucional, l’escoltisme és un moviment educatiu per a gent jove, d’abast mundial, independent, no-partidista i de base voluntària, obert a tothom sense distinció d’origen, nacionalitat, raça o creença, que té com a objectiu l’educació en la ciutadania en base en uns principis compartits i un mètode propi.

Tot i tenir dimensió mundial des de principis de segle, ha estat en el marc de la globalització que l’escoltisme ha readaptat en la pràctica molts dels seus elements de funcionament. Així, si abans les associacions nacionals tenien un pes fonamental, en aquest moment la pròpia organització mundial defineix l’escoltisme com “un moviment educatiu no-partidista de voluntaris actius en una xarxa global d’agrupaments escoltes que pertanyen a associacions nacionals”.

En efecte, en aquesta xarxa global l’agrupament escolta és el nucli central de l’escoltisme, i les associacions nacionals el seu suport. Justament per això, l’atomització dins els països en associacions vinculades a confessions religioses ha perdut sentit. Per a ser nodes efectius de la xarxa, les associacions escoltes nacionals han de reflectir la pluralitat des de la unió. Això ja és un fet a la major part del món: amb l’excepció d’alguns països europeus d’arrel catòlica i d’antigues colònies francòfones, cent cinquanta dels cent setanta països on hi ha escoltisme tenen una sola associació, el que reforça la seva presència social.

Fins el 1959 a Catalunya també hi havia una sola associació (la de Batista i Roca i Antoni Batlle), però es va fragmentar d’esquena als agrupaments per raons religioses i personals. Aquesta desunió va causar una gran decepció al seu fundador, Josep M. Batista i Roca, que era a l’exili, i es va mantenir fins la seva mort. Deia que la precària situació nacional de Catalunya no es pot permetre el luxe d’anar separats. Potser aquest centenari serveixi d’espurna a casa nostra perquè la xarxa d’agrupaments escoltes avancin cap a una reunificació que els seus responsables ja fa anys que haurien d’haver possibilitat. Si en fossin capaços, ensenyarien alguna cosa a un país que tan mancat està d’unitat i ambició polítiques.

FOTO: Contingent català al 21è Jamboree escolta mundial, a Anglaterra, el 3 d’agost passat, amb el secretari general de l’escoltisme mundial, Eduardo Missoni; el president del Parlament Ernest Benach; i els diputats Irene Rigau (CiU), Carles Campuzano (CiU), Daniel Font (PSC), Patrícia Gomà (ERC) i Salvador Milà (ICV).