El molt honorable president de la Generalitat, José Montilla, ha obert el debat d'orientació de la política general catalana amb un llarg discurs ple de dades, de reflexions i utilitzant el seu estil: el d'un polític poc donat a les expressions èpiques. La intervenció de gran extensió ha girat al voltant del transport, l' economia, la salut, el treball i els serveis socials. Prèviament havia presentat la seva idea de la Catalunya futura. El president que ha fet un discurs molt personal, en el que s'ha notat, però influències del vicepresident, Josep-Lluís Carod-Rovira; del conseller d'Interior, Joan Saura i en d'infrastructures les idees del conseller Joaquim Nadal. Pel que fa a cultura i mitjans de comunicació ha fet un discurs calcat al conseller de cultura, Joan Manuel Tresserras. La resta de departaments també han estat esmentats pel president en algun moment de la seva intervenció. Podem afirmar, per tant, que ha estat un discurs molt representatiu de la diversitat del consell executiu català.

És possible que el to utilitzat pel president permeti a l'oposició titllar el  seu discurs de fred i poc engrescador , però Montilla no ha volgut fer volades de coloms ni sortir-se del seu estil i ens ha proposat escollir entre un bitllet cap a la decadència o un cap al progrés.