En el primer tripartit, anomenat dragon khan, hi va haver una difícil discussió, negociació i consens per l’elecció de Joan Majó. Hi havia diversos noms dels més il·lustres representants de la “crosta socialista” als mitjans de comunicació, però el govern va tenir seny i responsabilitat i tot i el cost que van pagar el president Maragall i el conseller en Cap, Josep-Lluís Carod-Rovira, es va optar per un home que no generés inadversió al primer partit de l’oposició, i que complís una principal missió: sanejar l’economia d’aquesta Corporació. Joan Majó se’n pot anar tranquil, ha complert l’objectiu i ha fet un servei a la ràdio i la televisió de Catalunya.
Ara tocava despartitzar els mitjans de comunicació públics, però la realitat de la partitocràcia s’ha imposat. I continuem en la situació anterior, però cal reconèixer que amb un fort pas endavant. I amb uns consensos que no són despreciables, i la presència en aquest exagerat consell de 12 membres d’algunes persones que ens mereixen confiança, encapçalades per una de les poques persones professionals dels mitjans que podia gaudir d’un ampli consens, Albert Sáez. Ell sap, com Joan Majó, que ara hi ha una altra tasca, la de col·locar la televisió pública a la màxima pluralitat possible. I ha de gaudir dels pressupostos necessaris per col·locar TV3, punta de llança de la Corporació, com a líder, no sols d’audiència, sinó també de continguts. I vèncer també, amb Catalunya Ràdio, a l’atac per terra, mar i aire de les emissores de Prisa, que intenten desbancar la Ràdio Nacional de Catalunya, aprofitant la cojuntura política, i la xarxa d’Ona Catalana. Una gran feina queda pel nou president de la Corporació, que haurà d’afinar molt en els nomenaments de director general de la CCMA, el nou director de les emissores i, fonamentalment també, el nou director de TV3.
La ràdio, la televisió, i Internet de la CCMA són les emissores nacionals del nostre país, i defensen en una nació sense estat la seva llengua, la seva cultura i el seu imaginari col·lectiu nacional amb una inferioritat de condicions vers els aparells espanyols. Caldrà que la CCMA i els professionals de la ràdio i la televisió de Catalunya no es deixin atemorir per campanyes i complexes i que creïn un model d’èxit al servei de la nostra nació.
