Josep-Lluís Carod-Rovira ha presentat aquesta tarda de dimecres el seu llibre 2014 en mig d'una important presència de mitjans. Carod-Rovira ha explicat que el llibre transmet "la voluntat del poble català de ser el què vulgui ser"; de fet, el subtítol és "que parli el poble català". Carod exposa "un full de ruta - cap a la independència el 2014 - renovat amb una identitat cívica i oberta a tothom" on es "mantingui una relació amistosa amb Espanya", "que ningú hagi de renunciar a res per sentir-se català" i on per molta gent "arribarà abans l'estat que la nació".
Però Carod ha estat contundent al defensar, com fa en el llibre, que avui en dia ja no hi ha només "l'interès clàssic" cap a la independència per una qüestió d'identitat, sinó que hi ha un nou interès de "gent que pensa que siguem o no una nació - gent que potser no parla català a casa - vol viure millor" i "una Catalunya que es governi a ella mateixa es governarà millor", "de llengua i de pàtria catalana en tenim uns quants, de butxaca i de ganes de viure millor molts més" ha conclòs.
A 2014, Carod-Rovira busca la normalització de la idea d'independència: "Jo no vull ser independentista, el que vull ser és independent" però com "Sarkozy, Rajoy o Zapatero que també són independentistes de França i Espanya". L'autor diu que el llibre "no és només per a independentistes. És probable fins i tot que no agradi a alguns independentistes. És un llibre per a tots aquells que volem una Catalunya millor".
Carod desenvolupa com es podria gestionar aquest procés cap a la independència detalla la relació entre el català i la resta de llengües de Catalunya, explica com els ciutadans podrien demanar la doble nacionalitat catalana i espanyola o com creu que ens sumariem als principals tractats i institucions internacionals, i com ens hauríem de repartir els béns que l'estat espanyol té a Catalunya.
Citem la contraportada per a més informació: "Catalunya viu moments de clara desorientació respecte al seu futur nacional i fins i tot es comencen a detectar evidents símptomes de fatiga. El fracàs de la reforma de l'Estatut, on molts catalanistes havien posat ingènuament esperances de futur, ha evidenciat que l'Espanya autonòmica ja no dóna més de si. Espanya ja està bé com està i a més s'agrada. Catalunya no. El nostre país continua vivint en un estat d'insatisfacció nacional permanent, debatent-se entre la dissolució en un estat uniforme que no accepta la diferència o bé iniciar un procés que el porti cap a la plena sobirania. Les terceres vies, com el federalisme, ja s'han demostrat inviables. Malgrat això, el sobiranisme viu encara presoner del seu passat, embarrancat sovint en formulacions antigues, superades pel món globalitzat en què vivim i sense sostreure's del tot tics de marginalitat. Aquest llibre és un intent de reformulació del sobiranisme perquè pugui esdevenir majoritari en una societat moderna, plural i complexa com és la nació catalana en construcció. El lector hi trobarà una proposta concreta i un full de ruta, amb data fixada, l'onze de setembre del 2014. Sembla lluny però es aquí a la cantonada. Som-hi, doncs!"
