Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 26 de de setembre del 2012 | 17:20
La fotografia · Illes Balears

L'OCB torna a denunciar els atacs contra la llengua pròpia

Avui, 26 de setembre, Dia Europeu de les Llengües, l'Obra Cultural Balear torna a denunciar els atacs del Govern Bauzá (i també del Consell i de l'Ajuntament de Palma) contra la llengua pròpia de Mallorca.

Redacció: Tribuna Mallorca · Ho fa amb motiu d'una data que va ser creada per la Unió Europea amb una doble finalitat: sensibilitzar l'opinió pública sobre la necessitat de conèixer diversos idiomes i celebrar i promoure la diversitat lingüística d'Europa. L'Obra Cultural Balear, que des sempre s'ha sumat a aquests objectius i que ha demanat a les institucions insulars i europees que apostin pel multilingüisme com a via per a la construcció d'una Europa més unida, considera que la política lingüística duita a terme pels diferents executius de Balears va en la direcció contrària. Per a l'entitat, la persecució contra la llengua catalana, pròpia i oficial, és un atac clar a la diversitat lingüística europea.

L'OCB recorda que el darrer any del Govern Bauzá ha significat el retrocés més important en els drets lingüístics de tot el període democràtic. Un retrocés que, segons l'entitat, ha tengut el seu moment culminant amb l'aprovació de la reforma de la Llei de Funció Pública, el resultat de la qual és un restricció sense precedents del dret dels ciutadans a adreçar-se en català (i a rebre contestació en la seva llengua) a l'administració pública. Segons la norma, només un 10 per cent dels treballadors públics de les Illes Balears estaran obligats a entendre el català. La norma, que es farà extensiva a ajuntaments i consells insulars, també inclou la possibilitat de castellanitzar els topònims. Altres mesures regressives han estat el tancament de Ràdio Televisió de Mallorca, única emissora d'àmbit mallorquí que emetia una programació de qualitat i en català, i la castellanització d'IB3, amb l'eliminació de la possibilitat de triar la versió catalana dels continguts de producció aliena.

En educació, l'altre àmbit en què la nostra llengua havia aconseguit una presència gairebé normal, el Govern ha posat en marxa una normativa de tria de la llengua del primer ensenyament per part dels pares que ha demostrat esser un fracàs absolut: poc més del 10% dels pares han triat castellà. Segons l'OCB, el fracàs d'aquest projecte demostra que les polítiques governamentals de marginació del català tenen un suport social molt minoritari, tot i la pretensió de l'executiu de què existeix una demanda social generalitzada. Aquest fet també s'hauria demostrat amb la forta oposició que s'ha manifestat al carrer i que s'ha concretat en escridassades al president Bauzá; vagues de fam per la llengua; recollida de més de 12.000 al·legacions contra la Llei de Funció Pública; penjada de llaços per la llengua a centres d'ensenyament, edificis públics i cases particulars; i, finalment, amb més de 50.000 persones als carrers de Palma, una de les mobilitzacions més multitudinàries de la història de Mallorca. Tots aquests fets demostren, segons l'entitat, l'oposició social a les polítiques antimallorquines del Govern Bauzá. Unes polítiques que, malgrat les demandes fetes per membres del seu propi partit, l'executiu ha estat incapaç de rectificar.

L'entitat aprofita la data del 26 de setembre per tornar a exigir a les institucions de les Illes Balears que rectifiquin els pronunciaments i les accions empreses contra la llengua pròpia de Mallorca, i, ben al contrari, que impulsin mesures a favor del seu ús en tots els àmbits. L'OCB li exigeix, així mateix, que compleixi la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries, aprovada per les Corts espanyoles amb el màxim nivell de protecció durant el govern de José María Aznar.

Per altra banda, l'entitat denuncia la pretensió de l'Ajuntament de Palma de fer un concurs per a 35 noves places a la Policia Local de Palma sense demanar als agents cap coneixement de català. L'OCB considera inacceptable la proposta de l'equip de govern, que es durà al ple de demà dijous, perquè deixa totalment desprotegits els drets lingüístics dels ciutadans de Palma i torna a demostrar la hipocresia dels pronunciaments de diversos membres del Govern, quan afirmaven que cap ciutadà no seria discriminat amb l'eliminació del requisit lingüístic. L'entitat creu evident que un agent de la Policia Local fa feina de cara al públic i que es relaciona amb els ciutadans parlant en alguna llengua, a no ser que sigui mut. L'OCB exigeix a l'Ajuntament de Palma que recapaciti i que demani a tots els treballadors públics un coneixement suficient de català, tal com ja han fet ajuntaments de diferents colors polítics de Mallorca.

En cas d'aprovar-se la proposta tal com està, significaria una nova agressió de l'Ajuntament a la llengua pròpia de Mallorca i incomplirà el seu deure de garantir el dret dels ciutadans d'adreçar-se en català a les administracions públiques. Aquest fet contrastaria amb la proposta feta per l'Ajuntament d'Inca, governat també pel PP, que modificarà el seu catàleg de llocs de feina municipals per garantir que tots els treballadors la feina dels quals té relació directa amb els ciutadans acreditin coneixements de la llengua pròpia. L'OCB demana, per tant, a l'equip de govern de Palma, que retiri el punt de l'ordre del dia i que rectifiqui la seva actitud hostil a la llengua pròpia de Mallorca. L'entitat, que intervendrà demà al ple municipal, així ho demanarà a l'equip de govern.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat