Convocats per la Fundació ESCACC es van reunir un seguit de persones a l'entorn del conseller Joan Manuel Tresserras i el catedràtic Josep Gifreu, per plantejar-se si 20 anys després encara és possible construir un espai de comunicació català. A la conferència hi van assistir la immensa majoria de les persones vinculades a la comunicació a Catalunya, convertint-se l'acte, potser, en la trobada més important dels últims anys d'aquests sector. Perquè a més de sentir la conferència de Josep Gifreu i les paraules del conseller Joan Manuel Tresserras, el que es volia, també, era retre homenatge a Josep Gifreu, mestre de comunicadors, i incansable lluitador i teòric per l'espai de comunicació català. Avui, el que hi pugui haver en aquest marc no es pot entendre sense les bases teòriques posades per Josep Gifreu.
La conferència de Josep Gifreu fou enormement esquemàtica i amb la tranquil·litat d'un home que ja ho ha dit tot. Va desgranar els punts forts i els dèbils, i va ser capaç de posar en qüestió estratègies, i fins i tot alguna que altra institució que avui ningú s'havia atrevit a qüestionar. Un home de caràcter tranquil i sosegat com el catedràtic Josep Gifreu, va demostrar una energia i una decisió amb voluntat de transmetre-la a tots els assistents. Gifreu va lamentar que el nostre entorn pròxim s'ha tornat progressivament hostil, i que caldria preguntar-se i afirmar què es vol definir quan parlem de "nosaltres" a Catalunya. A la secció documents reproduïm la part final de la seva conferència, que considerem l'anàlisi més seriós fet en els últims anys sobre la situació de la comunicació a Catalunya.

El conseller Tresserras va fer una intervenció dual. Hi havia vegades que parlava com a conseller i altres com a intel·lectual, que durant aquests anys ha treballat colze a colze amb Josep Gifreu. Però no es va estar de fer un plantejament clar i incisiu. "Decretem la fi de les formes de fer política de la transició. Cal cremar les etapes i superar les polítiques defensives, que van aplicar-se a Catalunya per superar els estralls del franquisme". I va començar a exercir una crítica que fins ara mai no havia fet. "La cultura catalana no pot basar-se en magatzems de coses que no veu ningú". I va plantejar que cal passar de la quantitat a la qualitat, i deixar de finançar productes pel sol fet de ser catalans o en català. Va fer l'aposta decidida, doncs, per l'excel·lència, i va esperonar a Josep Gifreu i a tots els presents a construir l'espai de comunicació català, afirmant que sí, encara és possible. Va acabar amb la següent afirmació: "l'acció governamental ha de tenir en compte els set milions i mig de persones del territori català". I "la gent, voldrà o no apuntar-se al procés de construcció nacional, en funció del que se li ofereixi i com". Indirectament va deixar clar que el mercat no eren set milions i mig, Catalunya i Principat, sinó un col·lectiu que pot arribar a més de dotze milions de persones, els Països Catalans.