L’exhibició de cinema rodat, doblat o subtitulat en català està estancada des de fa sis anys en les mateixes xifres. Segons publicava aquesta setmana l’Avui –amb dades de l’Institut Català d’Indústries Culturals- el percentatge de projeccions de pel.lícules en llengua catalana fou del 2,67% respecte el total de projeccions que es van fer a Catalunya al llarg del 2006. En els darrers deu anys, però, la cosa pràcticament no varia, hi hagi hagut el govern i els responsables de Cultura o de Política Lingüística que hi hagi hagut. /FOTO: Avui Del 1997 al 2002, el percentatge d’espectadors de cinema en català va anar pujant de l’1,84% al 2,96%, però des d’aleshores que quasi que no es mou. Certament, l’assistència al cinema en els darrers temps va a la baixa, però els mateixos paràmetres es donen també en formats com el DVD, la televisió o l’ordinador.

Més que un problema de predisposició del públic, que ha demostrat estar a l’alçada, el problema rau més aviat en la resistència i oposició del sector de la distribució i l’exhibició, controlat en bona part per les multinacionals. Ara, el govern català aprovarà en aquesta legislatura la llei catalana de cinema, que hauria de contribuir a millorar la situació, però són pocs els qui hi veuen la possibilitat d’un canvi real. Ja ho diu el lema d’una de les campanyes de la Plataforma per la Llengua, entitat que porta anys intentant fer forat en aquest assumpte, “Cinema en català. Missió: impossible”.