El 25 de novembre de 1905, ara fa cent anys, un grapat d’oficials de l’exèrcit espanyol, al crit de ‘Viva España’, van assaltar la redacció del setmanari catalanista Cu-cut! i el diari La Veu de Catalunya, òrgan de la Lliga Regionalista, per entendre que aquests dos mitjans havien ofès l'exèrcit i la unitat de la pàtria espan El 25 de novembre de 1905, ara fa cent anys, un grapat d’oficials de l’exèrcit espanyol, al crit de ‘Viva España’, van assaltar la redacció del setmanari catalanista Cu-cut! i el diari La Veu de Catalunya, òrgan de la Lliga Regionalista, per entendre que aquests dos mitjans havien ofès l'exèrcit i la unitat de la pàtria espanyola. La reacció, arreu de l’Estat espanyol, va ser de recolzament unànime a aquesta acció castrense. El govern espanyol, lluny de castigar els assaltants, va suspendre les garanties constitucionals a Barcelona i va preparar una llei segons la qual un delicte podria ser jutjat per via militar si atemptava contra ‘l’essència patriòtica de l’Estat’. En cent anys, l’Estat espanyol no ha evolucionat ni poc ni gaire. Ahir van ser el Cu-cut i La Veu de Catalunya, i ara són l’Egin, l’Ardi Beltza o l’Egunkaria. Tot aquell periodista que s’aparti de les consignes que emanen de la Meseta Central era i és, doncs, un ferm candidat per anar a la presó.