JOAN TARDÀ (Cornellà de Llobregat, 1953) és llicenciat en Filosofia i Lletres. Entrà a militar al PSUC el 1974, participà en l'Assemblea de Batlles i Regidors Nacionalistes d'Esquerra i s'integrà a Nacionalistes d'Esquerra (NE) i en el Comitè de Solidaritat amb els Patriotes Catalans creat a Cornellà a principis dels anys vuitanta. Quan es dissol NE, s'afilia a ERC. El 1979 fou elegit regidor de l'Ajuntament de Cornellà com a independent, i vint anys després, encapçalà la llista d'ERC en aquest municipi, aconseguint representació per primera vegada. Reelegit en el càrrec el 2003, hi renuncia el setembre del 2004, per dedicar-se a la tasca de diputat i portaveu d'ERC al Congrés espanyol.

Després d'una llarga tanda de negociacions i de la reunió multilateral de dijous 29, ERC té motius per a l'optimisme respecte al futur Estatut?
Tal com estan les coses, jo diria que no, però convé analitzar la situació en un context més ampli. ERC ha deixat clar des de bon començament unes condicions: hi ha d'haver un canvi copernicà pel que fa al finançament del nostre país i un reconeixement jurídic de Catalunya com a nació, malgrat que es reconegui alhora que ens constituïm com a comunitat autònoma. A més, és imprescindible l'assumpció de noves competències i que aquestes quedin blindades. Si no hi ha aquestes tres potes, ERC mai no podrà legitimar un Estatut.

Doncs si després dels esforços que ha fet ERC per aquest Estatut no el pot votar...
No passaria res. Tenim tota la legitimitat, perquè per primera vegada l'independentisme català és interlocutor amb l'esquerra espanyola, i en el rebost dels compromisos d'ERC no hi ha gairebé res, hem fet tot allò que ens vam comprometre a fer: donar suport a un govern espanyol d'esquerra, que teòricament ha de permetre encarar un procés federalitzant d'Espanya que ens beneficia, perquè l'Estat deixaria de ser hostil amb els Països Catalans. ERC hem complert la nostra paraula i hem fet la feina, estem legitimats per no votar segons quin Estatut i trencar les negociacions per part nostra.

No hi ha acord en finançament ni en la qüestió identitària. Som prop d'aquest trencament?
Aquest moment encara no ha arribat. De fet, no s'aprecia cap diferència entre la negociació d'ara i la de fa quinze dies. Però a ERC no perdem de vista que qui negocia amb el Govern espanyol és el catalanisme polític, una branca del qual, només una, és l'independentisme. Per tant, si no podem reeixir com a nació, els independentistes mai legitimarem aquest Estatut, amb independència de la decisió que prenguin els altres.

Ja deuen haver pensat què faran si es presenta aquesta situació...
Hi ha múltiples escenaris, des de pactar la retirada del text fins a la insubmissió en el Parlament espanyol, passant per deixar que el PP i el PSOE aprovin el text sense el concurs del nacionalisme basc i gallec i l'esquerra marxista espanyola, i que imposin el seu Estatut.

Hi ha el perill que la pressió negociadora del PSOE acabi fent que els partits catalans acceptin un Estatut retallat?
Si hi ha prou convicció i honradesa dels partits catalans per considerar que si s'arriba a un cul de sac en la negociació amb Espanya hem d'actuar com a patriotes i no deixar-nos sotmetre, si això ho tenim clar, el fet d'avançar en la negociació no té per què ser dolent.

I quina és l'estratègia d'ERC en aquesta negociació?
Estem acumulant arguments i forces perquè quedi clar que, en cas que no ens en sortim, serà Espanya qui ens haurà tancat la porta. Si no ens posem nerviosos i anem avançant en els punts en què hi ha coincidència, també es visualitzaran més aquells en què no hi ha entesa.

I no tenen prou arguments, a aquestes alçades de la negociació?
Certament, la bossa d'àmbits en els quals no estem d'acord s'anirà fent consistent, i es farà palès que, o ells respecten la sobirania del Parlament de Catalunya o l'entesa no serà possible.

El Parlament diu que Catalunya és una nació, o sigui, que els espanyols han de reconèixer que som, jurídicament, catalans. I de moment el PSOE no està per aquesta feina. ERC no votaria un Estatut que no inclogui el reconeixement jurídic de nació, encara que aquest contemplés un model de finançament bo per a Catalunya?
És que crec que és impossible que obtinguem un bon finançament però que no se'ns reconegui com a nació. Són dos temes íntimament lligats.

Quin és el lligam que té per al PSOE?
Amb el debat identitari i el finançament estem parlant d'una relació de poder dins del PSOE. Per una banda, els "guerristes" estan pel concepte de nació espanyola, i per l'altra, Solbes se centra en el finançament. Però a la pràctica el PSOE a la pràctica és un mateix cos, i no crec que optin per una solució bona per a uns i dolenta per als altres. Ara bé, el fet que ERC no votés un text, no vol dir que no hi pugui haver un Estatut que suposés un avanç per al país.

I quina és la sortida, al seu parer?
L'única possibilitat que ens en sortim és a partir d'una reunificació estrictament nacional. En la mesura en què el nostre Parlament nacional ha aprovat una proposta nacional catalana que va a Espanya, no té cap sentit que no negociem conjuntament aquesta demanda unitària.

I per què tots els partits catalans van córrer a negociar cadascú per separat amb el PSOE? A Espanya han donat una imatge no precisament unitària.
Qui té el poder, en aquest cas el PSOE, acostuma a tenir diverses cartes, que reparteix segons els seus interessos tàctics. Els socialistes espanyols han volgut universalitzar la tàctica que li és més favorable, la negociació bilateral, perquè segmenta la informació. Per altra banda, hem de comptar que, de les quatre forces que donem suport a l'Estatut, una no és al Govern de Catalunya. I aquí és on entren les legítimes variables partidistes. CiU té una estratègia, al meu parer poc patriòtica, que és jugar amb dues cartes a la vegada, absorbir protagonisme a Madrid per guanyar posició política a Catalunya i recuperar el poder, però a la vegada fer possible allò que CiU també va votar al Parlament.

Li resulta anòmala, la presència de Miquel Iceta en la banda del PSOE en una reunió amb CiU?
És un símptoma de debilitat de CiU. En una reunió entre ERC i el PSOE, Miquel Iceta mai no hi hauria estat, l'hauríem fet fora. Com a membre d'un partit nacional català, així es defineix el PSC, no ha d'estar amb un partit espanyol.

A darrera hora, el PP ha entrat en escena amb la presentació d'un paquet d'esmenes que, en paraules de Mariano Rajoy, han de donar un Estatut que serveixi a Catalunya per "fer més carreteres i poca cosa més". Quin pes tindrà el PP en aquesta negociació?
El PSOE surt enfortit de la presència del PP en el procés de normalitat, perquè les esmenes dels populars revaloritzen les del PSOE, les situa en la centralitat. Això ja és inevitable, però encara estem en la fase d'intentar un bon resultat, perquè l'independentisme necessita l'esquerra espanyola per avançar. I esperem que no trigui massa a arribar la presència a l'estat espanyol d'altres partits independentistes -en referència a Batasuna- per endegar un procés federalitzant.

Què aportaria l'Espanya federal?
En el trànsit cap a la sobirania plena dels Països Catalans allò que s'escau és un estat federal que deixi de ser hostil amb els Països Catalans i permeti fer fora el nacionalisme espanyol del País Valencià i les Illes. I per fer-ho, cal l'entesa amb l'esquerra espanyola.

I si no hi ha entesa?
Doncs hauran aflorat les contradiccions dins del PSOE fins a l'extrem que si no ens en sortim i nosaltres som coherents com a independentistes, augmentarà la conflictivitat democràtica amb Espanya. L'únic perill dels independentistes som nosaltres mateixos si no sabem estar a l'altura del moment.

També hi ha la possibilitat de retirar el text del Congrés espanyol abans de les votacions.
Sí és clar. Però ara la nostra obligació és intentar forçar el PSOE a negociar. En cas que el rebutgin, tindrem motius per a la mobilització. Haurà quedat clar que Espanya no respecta la veu de Catalunya.

Quin és el pla B per a aquest escenari de mobilització?
La ciutadania de Catalunya traurà conclusions, i s'evidenciarà que els amics de l'esquerra espanyola no són tan amics de Catalunya com deien. I ja veurem també com afronten la resolució de la qüestió nacional d'Euksadi i d'altres territoris de l'estat amb un Estatut fracassat. I encara ens quedaria l'opció de plebiscitar a través dels ajuntaments. Aleshores l'esquerra espanyola que vagi pensant com ens diu que no dues vegades…