QUICO HOMS (Vic, 1969), advocat. La seva militància es forma en el sindicalisme estudiantil i en l'activisme nacionalista, fins que el 1995 entra a CDC. Ha estat cap del Gabinet del conseller de Governació (1996-2000), cap del Gabinet del conseller de la Presidència (2000-2001) i director general d'Afers Interdepartamentals del Departament de la Presidència fins al 2003. Diputat al Parlament, ha estat membre de la Ponència de l'Estatut per CiU.

Així doncs, la unitat del 30 de setembre segueix trencada?
Des que el senyor Montilla va dir tres dies després d'aprovar l'Estatut que hi havia errors i que calia presentar esmenes, i des del dia en què això ho va secundar el president Maragall, a mi que m'expliquin on és aquesta unitat d'acció. Amb aquesta actitud, el PSC ha donat mostres d'una gran deslleialtat.

Imaginava que algun dels partits volgués recuperar les esmenes que no van aprovar?
Doncs no, i em nego a acceptar que això sigui un comportament normal, perquè si és així, em sentiré estafat i enganyat, i el que és pitjor, s'haurà enganyat al poble de Catalunya sencer.

El PSC no té grup propi a Madrid, per tant, votarà les esmenes que votarà el PSOE...
Si al PSC li sembla normal que després de 18 mesos de negociació, tres dies després tot allò ja no valgui, està demostrant que no és ni un partit honrat, ni honest ni que fa política amb una actitud ètica.

Ara hi ha sobre la taula un informe del PSOE que ataca el moll de l'os de l'Estatut...
Hi ha dues maneres d'intimidar, la del PP, cridar i picar de peus, i la del PSOE, que és dir-te de bones maneres, amb "talante", que no t'aprovarà res. Li demano al PSC-PSOE és que no utilitzi el PP com a coartada per fer les rebaixes que ells amb gust i ganes volen fer. Perquè el Partit Socialista, amb la qüestió autonòmica i amb Catalunya particularment, són els senyors que no haguessin deixat fer TV3, que no ens van traspassar les competències en trànsit fins que no van perdre la majoria absoluta, els que durant molt de temps ens van negar la corresponsabilitat fiscal, etc. Són aquests, els socialistes, i de fet alguns protagonistes d'aleshores encara són ben actius.

L'escenari que vostè dibuixa no és especialment positiu per a les negociacions a Madrid. Té esperances que en surti un Estatut acceptable per a Catalunya?
Les esperances són i seran grans si, ja no el PSC, però sí les forces nacionalistes que en aquests moments tenim capacitat per collar el PSOE, actuem en conseqüència.

Què significa actuar en conseqüència?
Doncs que ERC deixi de banda el "bla, bla, bla" i s'arrisqui. Perquè porta tota la vida amb aquesta cançó, i per una vegada que té una responsabilitat, els demano que l'exerceixin i que n'assumeixin les conseqüències i els riscos. O sigui, que deixin de mirar-s'ho tot des de la barrera.

CiU i ERC poden, legalment, retirar l'Estatut del Congrés en cas de retallades importants. Però un pacte amb Maragall per evitar les eleccions anticipades va incloure el PSC en aquesta decisió. No ha perdut el nacionalisme capacitat de maniobra en aquest sentit?
Nosaltres li hem dit al senyor Maragall que aquest acord el donem per tancat i que si ha de convocar eleccions que ho faci. Per tant, un cop trencat aquest acord polític el que compta és que legalment CiU i ERC poden retirar el text.

David Madí assegura que ERC els va donar la paraula que en cas de retalls, donaria suport a CiU per al retorn de l'Estatut. Per tant ja poden actuar junts?
Però després de veure com ha actuat aquests dos anys, la paraula d'ERC per a mi compta poc, i em sap molt de greu dir-ho. Ara a ERC ja només li puc exigir fets concrets, perquè m'han demostrat molt poca fermesa per defensar allò que ells diuen que han defensat tota la vida. Espero però, que finalment ERC deixarà d'estar impressionada per això de trepitjar catifes vermelles i se centrarà en allò que ha de fer.

Per què no confia gens en ERC?
Per les seves actuacions. A més, sovint em trobo en una situació ben rocambolesca: defenso en privat Maragall i Zapatero davant de gent d'ERC, que defensen en Montilla i companyia. Puc entendre que Montilla se senti traït, tot i que no ho comparteixo, però el que no puc entendre és que aquest sentiment el tinguin Puigcercós o Carod.

El finançament és el gran triomf de CiU a l'Estatut?
Suggereixo a qui vulgui que agafi els documents presentats abans de les eleccions i compari amb l'estatut que ha sortit... Per això jo aquest Estatut, del primer a l'últim article el defensaré íntegrament tota la vida, perquè és un projecte de país, de generació, amb aportacions de tothom.

Doncs el conseller Castells reclama la paternitat del model de finançament…
Jo estic encantat que ho digui! Perquè si aquest és el model de finançament dels socialistes, hem descobert que el PSC i el PSOE són el mateix, i per tant, no se li podrà fer ni una sola esmena! És una fantàstica notícia per a CiU conèixer-ne la paternitat.

Una bona dosi d'humor va bé, per anar a Madrid…
Però si ho dic seriosament… Qualsevol que compari les propostes de CiU i les del tripartit en finançament se n'adonarà que vam renunciar a tot, la proposta és fil per randa la dels socialistes, amb l'empremta d'ERC, és clar. Vull demanar disculpes públiques al catalanisme polític, perquè em van colar un gol.

Quin llindar es posa CiU a Madrid?
Del primer a l'últim article, no hi ha llindars. No faré ni una sola declaració dient quines són les prioritats a Madrid, perquè em sembla una actitud negociadora nefasta que deixa rastre de què és allò a què estàs disposat a renunciar.

Alguna cosa es tocarà, segur.
Quan el PSOE-PSC presentin esmenes, ens les mirarem. Aquí sí que hi ha un topall, que és que l'Estatut no s'acaba a Madrid, sinó a Catalunya. I jo no em veig en cor de demanar un vot favorable per a l'Estatut si no tinc arguments sòlids. Nosaltres estarem a favor d'un Estatut amb les esmenes que pugui suggerir el PSOE-PSC sempre que tinguem clar que pugui ser acceptat pel poble de Catalunya en referèndum. I això sí que posa nerviosos als de Madrid, suposo perquè saben que el poble de Catalunya és intel·ligent, i a aquestes alçades de la pel·lícula ja no combrega amb rodes de molí.