XAVIER TRIAS (Barcelona, 1946) és metge i cirurgià de formació. En la seva carrera política, ha estat al capdavant de la conselleria de Sanitat i de la conselleria de Presidència. El febrer de l'any 2000, passa a encapçalar la candidatura de CiU al Congrés espanyol, essent-ne diputat. Des del maig de 2003 és President del Grup Municipal de CiU a l'Ajuntament de Barcelona, i és un dels homes forts de l'estructura orgànica de la federació nacionalista, fent-se càrrec de la secretaria general adjunta.

Vostè ja es veu com a alcalde de Barcelona. Què li ho fa pensar, només les enquestes?
El darrer baròmetre de l'Ajuntament és només una mostra esbiaixada per afavorir clarament el PSC i ERC. Però CiU tenim altres estudis, que ens indiquen que el PSC baixa d'una manera molt clara, potser fins i tot a 12 regidors, i que nosaltres en podríem obtenir entre 12 i 13.

Això donaria un empat tècnic.
Sí, però per poc bé que ens vagin les coses, aquest empat es pot trencar a favor nostre, perquè hi ha un sentiment de cansament evident. I per primer cop en l'estudi que hem fet, la gent prefereix Trias a Clos com a alcalde (42%-39%).

En qualsevol cas, no hi haurà majories absolutes, caldrà buscar equilibris. Creu que hi ha possibilitat d'un canvi real?
Hi ha moltes possibilitats que es creï una situació nova, i si la vull aprofitar, no em puc conformar a treure 12 regidors, he d'aspirar als 14. I tinc alguns números a favor, perquè la campanya electoral estarà molt polaritzada: l'alcalde serà, o el candidat socialista o el candidat de CiU, per tant, serà votar Clos o Trias.

PSC, ERC i ICV poden revalidar el pacte.
Però si fins i tot els que acompanyen l'alcalde el volen treure...

A l'hora d'establir aliances, quines serien les seves prioritats per triar soci de govern?
La prioritat és guanyar, i després ja veurem amb qui sumen. Ara, hi haurà una condició bàsica: no pactaré amb ningú que no pretengui ser lleial a l'alcalde. A més, el meu soci haurà d'entendre que governar no és un repartiment de poder, sinó que implica prendre decisions col·legiades entre tots, tenint molt clar què farem i què és segur que no farem mai.

Vol dir que no hi ha lleialtat, en l'actual equip de govern?
A més d'actes d'evident deslleialtat entre PSC, ERC i ICV, hi ha una cosa pitjor, que segons quins temes no es parlen, i d'altres ni es consulten entre socis, com els ha passat per exemple amb les ordenances. Tot plegat em sembla esperpèntic.

Tornant a l'endemà de les eleccions, no descarta cap partit, d'entrada?
Cap partit. La gent un canvi.

Tampoc el PP? Artur Mas ha assegurat que "no es pactarà en tota una generació" amb el PP si continua "trepitjant el nom de Catalunya".
És el partit amb què seria més complicat. El PP espanyol, sense que a Catalunya el desmenteixin, ha pres una posició d'enfrontament de comunitats, i ara per ara no puc col·laborar amb aquest partit. Però sempre has de donar la possibilitat que canviïn de manera de fer i que ho facin diferent.

Vostè no descarta cap partit perquè diu que els ciutadans volen un canvi. Un pacte amb el PSC seria vàlid per a fer aquest gir?
Fins que no has guanyat les eleccions, explicar amb qui pactes és una bogeria, i l'únic que ha de tenir en compte la gent és que Xavier Trias alcalde no trairà el seu programa mai. La gent em diu: vostè es pot entendre amb ERC? Sí, amb facilitat, si són capaços de fer aquest esforç de lleialtat. I vostè és capaç de pactar amb el PSC? Sí, amb les mateixes condicions que he dit.

I com explicaria vostè a un ciutadà que un acord PSC-CiU també pot visualitzar un canvi?
És que el canvi, a més de visualitzar-se amb noves cares, es farà evident amb un gir radical en les polítiques que aplicarà el govern municipal. Amb CiU passarem d'un Ajuntament que es basa en el triangle urbanisme i decorats - grans esdeveniments - marca Barcelona, a un Ajuntament que dibuixarà el triangle treball - habitatge- serveis a les persones. I això Xavier Trias ho farà acompanyat de qui faci possible el canvi. Però hi hauria condicions, és clar.

Quines condicions?
Si finalment s'hagués de produir un pacte CiU-PSC, jo exigiria canvis importants en la manera de funcionar de la ciutat, i evidentment, canvis de noms. Però encara és massa aviat per parlar d'aquestes condicions.

És aviat, però vostè mateix ja ha començat a fer campanya, d'alguna manera.
Les campanyes es comencen a fer el dia després de les eleccions. És veritat que hi ha pactes més lògics i pactes menys lògics. Però tots els acords poden ser il·lògics si no s'actua des de la lleialtat i si aquest pacte es fa només per cobrir només quotes de poder. I si no és amb lleialtat i per desenvolupar un programa coherent, val més no pactar, perquè el poder a qualsevol preu acaba sempre molt malament.

Creu que els partits estan una mica nerviosos ja, tot i que les eleccions no siguin fins el maig de 2007?
En una situació normal, tots els partits, de govern i d'oposició, començarien a treballar l'endemà de les eleccions per mantenir el govern o bé per conquerir-lo. Però en el cas de Barcelona, tot plegat s'ha accelerat perquè el govern ho fa molt malament. Quan l'alcalde de Barcelona entra en crisi i és qüestionat pel propi PSC i els companys de Govern li dificulten les coses o hi ha picabaralles, la sensació de crisi i d'esgotament d'un projecte és molt clara. I això, com a cap de l'oposició, ara em dóna molta força.

En què canviarà Barcelona si Xavier Trias és alcalde?
No estarem amb la política de l'espectacle, sinó amb la política de donar resposta a les necessitats de la gent. En Xavier Trias es llevarà als matins i pensarà en la gent que té més dificultats, i no en què inauguraré avui. Per exemple, no tindrem la cara de gastar diners per dir que Barcelona avança cap a la pobresa zero al 2015, sinó que farem que no hi hagi pobresa, és un canvi de mentalitat total i absoluta. També posarem fi al sentiment de propietat envers l'administració que es té ara, perquè l'Ajuntament sembla un club de tan partidista que és.

I si vostè no aconseguís ser alcalde?
M'estaré fins el 2012 treballant per Barcelona. Però no em plantejo aquesta possibilitat de cap de les maneres, ho dic sincerament. Ara estic convençut que guanyaré.