RAMON TREMOSA (Barcelona el 1965) és professor del departament de Teoria Econòmica de la Universitat de Barcelona (UB), en la qual és investigador en el Centre d'Anàlisi Econòmica i de Polítiques Socials. Ha publicat articles d'economia catalana a revistes nacionals i internacionals, i és coautor de diversos llibres. Ramon Tremosa és especialista en política monetària, economia regional i economia i empresa catalana. És un dels economistes que més pedagogia ha fet per explicar a la ciutadania de Catalunya què és el dèficit fiscal i quines conseqüències té sobre el desenvolupament econòmic del país. Acaba de publicar el llibre Estatut de Catalunya. Veritats contra mentides.

Considera que els partits catalans són conscients del que es juga el país en termes econòmics, en la negociació del nou finançament?
Crec que sí, avui hi ha una consciència bastant generalitzada que el país pateix uns problemes derivats d'un mal model de finançament autonòmic. No sé, però, fins a quin punt la societat civil està pressionant gaire els partits catalans perquè no afluixin en aquesta negociació.

Tem un "peix al cove", és a dir, que els partits es conformin amb el mateix model però amb més diners disponibles?
Això és el que voldria el PSC, però ara no estem parlant d'uns calerons més. Cal recordar que el govern espanyol ens ha dit que els impostos que genera Catalunya han estat creixent un ritme del 10% anual en els darrers anys (potser han crescut més?). Hi ha només dos partits que es resisteixen encara a acceptar la retallada del PSOE, CDC i ERC. Ja veurem què fa cadascun d'ells.

Els partits catalans, si renuncien ara a la cessió de l'impost de societats i de la totalitat de l'IVA, reclamació que van votar tots ells al Parlament, tindran posteriorment la possibilitat de reclamar-los fora de l'Estatut?
No. El marc on es revisa el model de finançament del règim comú, el Consell General de Política Fiscal i Financera, ha estat sempre insensible a les demandes catalanes. Algunes autonomies ni tan sols reconeixen els problemes de finançament per a Catalunya. Tot el que pot oferir aquest marc són uns quants puntets més d'IRPF, potser a canvi de recuperar IVA per al govern central... Caldria doncs, establir mínims a l'Estatut, si no es vol parlar de percentatges, de participació de la Generalitat en tots els impostos suportats a Catalunya.

Les propostes de Solbes es podrien interpretar com una maniobra del PSOE per dinamitar les negociacions i assegurar-se el fracàs de l'Estatut?
Ja veurem en què consistirà la "nova oferta" del PSOE que dilluns passat anunciava el ministre Montilla. Potser el PSOE ha acceptat jugar al joc de l'Estatut perquè coneix la feblesa real del nacionalisme català actual, dividit i enfrontat durament, i el jutja incapaç d'arribar a un acord efectiu entre CiU i ERC en termes de país que el posi contra les cordes.

Solbes està prenent el pèl als partits catalans, o aquests se'l deixen prendre?
Solbes potser no diria segons què si CiU i ERC no actuessin per separat i si jutgés amb més versemblança una amenaça sobre la retirada de suports parlamentaris al Congrés o un avançament de les eleccions a Catalunya que deixés a l'oposició el PSC. Si a un hipotètic pacte de govern entre CiU i ERC que deixés fora del poder el PSC, s'hi afegís ICV, es donaria lloc a un govern tripartit amb continguts nacionals i socials com el que hi ha al País Basc. El tripartit basc sí que és una amenaça al centralisme de PP i PSOE. Aquí, però, aquesta és avui una opció utòpica i ICV actua a Catalunya com a marca blanca del PSC i com a autèntic sector negocis que li cobreix sempre les espatlles, menys a l'Ajuntament de Molins de Rei, on governen ERC, ICV i CiU.

És suficient per a Catalunya, la cessió del 50% de l'IRPF i l'IVA minorista?
No participar en l'impost de societats i en l'IVA al 50% com a mínim, tal com he sentit defensar amb gran rigor i passió al conseller Castells moltes vegades entre l'abril i el setembre de 2005 (quan era vigent la proposta del govern tripartit), serà un pedaç per al finançament català.

Vostè acaba de publicar el llibre Estatut de Catalunya. Veritats contra mentides, en què, entre d'altres aspectes, explica les conseqüències negatives que té "l'efecte seu" -empreses que tenen activitat a Catalunya, per exemple, però tenen la seu fiscal a Madrid, i a aquesta comunitat paguen els impostos- sobre la balança fiscal de territoris com Catalunya, el País Valencià i les Illes. Quins són aquests efectes?
Dono a conèixer unes dades que acaba de publicar el ministeri d'Economia, segons les quals a Madrid s'hi recaptarien el 45% dels impostos espanyols. A banda que això altera les balances fiscals (nosaltres paguem menys i Madrid més), si ara es parla de percentatges d'impostos i no es depura aquest efecte seu de Madrid ja hem perdut un llençol abans de començar. L'any 2004 els impostos pagats a Catalunya augmenten en 6.000 milions d'euros, si s'apliquen criteris internacionals per corregir l'efecte seu esmentat. Només que la Generalitat es quedés el 50% d'aquests diners, es podria solucionar amb aquest concepte tot el dèficit sanitari català. No podem ignorar aquest efecte ara que parlem de nou model de finançament.

La Generalitat té alguna possibilitat d'aplicar mesures per corregir en certa manera l'efecte seu, sense sobirania fiscal?
Per això és tant important que la Generalitat participi en tots els impostos de Catalunya, tal com Ramon Trias Fargas va defensar l'any 1978. D'aquesta manera s'evita que algunes figures tributàries puguin ser traspassades de l'IRPF a l'impost de societats, com va fer el PP l'any 2001.

I el Govern espanyol, si no vol cedir determinats impostos, pot fer alguna política que depuri aquest efecte?
El periodista Josep Maria Ureta confessava a El Matí de Catalunya Ràdio, el passat dimarts 20 de desembre, que les balances fiscals "eren impublicables perquè serien un autèntic escàndol". Atès que es tracta d'un periodista molt ben informat, què volia dir exactament amb això? El govern espanyol no té cap interès a explicar ni cedir res, només cal veure la innocència que hi ha en aquesta estadística que presenta, segons la qual Madrid genera quasi la meitat de tot el pastís tributari espanyol, quan el PIB de Madrid és només del 17,5% del total estatal.

S'arribaran a publicar mai, les balances fiscals de l'Estat amb els territoris de l'estat?
Ramón Barberán és professor d'Hisenda Pública a la Universitat de Saragossa i autor de l'únic llibre sobre balances fiscals fet a Espanya amb dades oficials, elaborat conjuntament amb el conseller Castells per als anys 1991-1996. Fa poc em va demanar que li enviés un exemplar del llibre L'espoli fiscal i li vaig donar l'adreça del meu editor: li vaig fer broma dient que el llibre l'havia de comprar i que aquesta transacció seria balança comercial (surt un llibre i entren diners) i no balança fiscal (donació sense contrapartida). Llavors li vaig preguntar si ja tenien dades del període 1997-2003, ara que un dels autors del llibre esmentat (Jesús Ruiz Huerta, catedràtic de la Complutense) avui ocupa un alt càrrec al ministeri d'Economia. La resposta encaixa perfectament amb la situació d'opacitat fiscal que, tot i els dos anys de "govern amic", patim: "No tenim aquestes dades, i dubto molt que les tinguem". Ho tinc per escrit en un e-mail.