PILAR ANTILLACH (Camporrells, Osca, 1959) és periodista. Ha treballat a l'agència Efe de Londres i ha estat corresponsal a París per a Antena 3 Ràdio i el setmanari El Món. Actualment és redactora d'informatius de TV3 i membre del Comitè Professional de TVC, des del qual s'han denunciat ingerències dels poders polítics com els blocs electorals o el senyal realitzat de TV, entre d'altres. Encapçala la llista "alternativa" al Col·legi de Periodistes, integrada per professionals "de base" de diversos mitjans de comunicació, que reclamen un "CPC actiu i lliure d'intervencionisme".

En quin moment vostè i el seu equip decideixen que cal treballar en una proposta alternativa per al CPC?
El factor desencadenant és el Carmel, quan ens arriba una nota del Govern limitant l'accés dels periodistes a la informació. El Col·legi de Periodistes no reacciona, no sap quina resposta ha de donar davant d'una ingerència com aquesta, i ens adonem que s'ha tocat fons. Però ja abans estàvem decebuts per la seva actuació, perquè esperàvem un CPC actiu en conflictes com els blocs electorals, el senyal realitzat o les rodes de premsa sense preguntes. Tampoc no ha sabut donar una resposta a la precarietat laboral. En aquestes circumstàncies, en l'àmbit dels comitès professionals de TV3 i Catalunya Ràdio decidim impulsar una candidatura alternativa per generar debat i intentar un canvi. Inicialment, molta gent pensava que calia canviar el Col·legi, però a l'hora de la veritat, una part de la gent que ens havia mostrat suport ha acabat pactant amb la llista de Joan Brunet, finalment encapçalada per Sebastià Serrano.

Vostè va mantenir una reunió amb l'actual degà, Joan Brunet, que aleshores també era candidat per la llista "oficial". Què li va oferir exactament en aquella trobada?
La seva intenció era crear una candidatura unitària pactant quotes de poder. Ens van arribar a oferir fins a 9 llocs a la junta, de manera que quedaria garantida la nostra representació al CPC, i a la vegada ells s'evitarien la convocatòria d'eleccions. La meva resposta va ser un no rotund.

Quins arguments va donar per rebutjar la seva oferta?
Des del primer moment ens hem mantingut ferms en les nostres conviccions: no volem quotes de poder, i sí volem eleccions, perquè el Col·legi necessita una renovació urgent, i si cal una renovació, cal un debat, i en conseqüència, s'han de convocar eleccions. I hi havia un altre motiu de base, després del paper del CPC en la crisi del Carmel, no podíem anar de cap manera a la llista de l'actual degà.

Cada any es llicencien en periodisme unes 600 persones, però el nombre de col·legiats està estancat en menys de 4.000. A què atribueix l'escàs interès dels periodistes per integrar-se al CPC?
El periodista no se sent representat pel Col·legi, perquè està molt allunyat de les necessitats i inquietuds reals de la professió. Ni tan sols compta amb serveis tan bàsics com una borsa de treball al dia o un sistema informatitzat. Avui, el Col·legi no ofereix pràcticament res, a banda d'una mútua sanitària.

Troba que el Col·legi està polititzat?
És veritat que des que es va crear el Col·legi, sempre ha estat en mans de grups molt concrets, fins i tot es podria parlar de corrents ideològico-professionals. Són grups que s'han caracteritzat per un cert partidisme, i això no és ni bo per al CPC ni per a l professió. El col·legi ha d'estar obert a tots els professionals, siguin de la ideologia que siguin, del mitjà que siguin i de l'edat que tinguin.

Una de les prioritats de la seva llista és aconseguir la independència real dels professionals per desenvolupar la seva feina al marge del poder polític. No és un objectiu a molt llarg termini?
Es pot aconseguir, perquè així ho han fet a França, Alemanya, Anglaterra o Portugal, per exemple, on els mitjans de comunicació públics són potents i tenen autonomia al marge del poder polític. Ara bé, a casa nostra hem desvirtuat el concepte d'independència professional, perquè l'hem utilitzat massa sovint.

L'ha desvirtuat la professió, o també la classe política?
Tots dos. Som molt conscients que és un objectiu difícil, i que trigarem temps a assolir-lo. I tenim un altre factor en contra, i és que la professió encara no ha fet el pas endavant en aquest sentit. A una part de la professió ja li està bé, aquesta ingerència política, actuar en funció del que manen els poders polítics. Si volem començar a canviar les coses, cal que tothom tingui clar que és intolerable qualsevol ingerència del poder polític i econòmic en la nostra feina.

La classe política està acostumada a un cert control, directe o indirecte, dels mitjans. També hauran de fer pedagogia en aquest àmbit, no sols entre els professionals.
El cas del Carmel és un bon exemple perquè la classe política ho tingui clar. En aquell moment, el Comitè Professional vam dir que per aquí no passem, i anirem on sigui per no acceptar aquesta ingerència i per denunciar-ho. Evidentment, es van posar nerviosos i ho van aturar. El problema és que els polítics se senten legitimats per fer notes com les del Carmel, perquè saben que ningú a l'altra banda es queixarà, i si algú es queixa, doncs a pactar i prou, com ha fet el Col·legi. Amb tot, crec que aquesta situació pot canviar, perquè tenim la raó de la nostra banda, i en un país democràtic en què tothom s'omple la boca amb la transició es farà evident que avui les prioritats són unes altres, la transició va ser fa trenta anys.

Els blocs electorals o el senyal realitzat, per exemple, són una clara ingerència. Vostè i altres companys de la llista van impulsar el 2003, i encara avui, una campanya per eliminar aquestes ingerències. Quina resposta van tenir del col·lectiu de professionals?
Amb els blocs vam anar al moll de l'os de la qüestió. Era una bona oportunitat perquè tots els professionals fessin el pas endavant, però una part d'ells van considerar que aquesta no era la seva lluita. I pel que fa al Col·legi, mai no ha arribat una resposta contundent defensant la necessitat d'eliminar el minutatge imposat pels partits polítics.

Justament, vostès reclamen que el Col·legi tingui una posició clara en tots els assumptes que afectin la professió. Hem d'entendre que no s'ha mullat prou?
El cas del Carmel va ser el més evident, ja que pretenia fer de mediador entre el Govern i la professió, i no va sortir en defensa dels periodistes. El CPC ha de ser útil a la professió, reaccionar i posicionar-se sempre, treballant per posar fi a les ingerències que resulten indignes per a la professió. El Col·legi ha de ser una eina de cohesió de tota la professió, que sigui capaç d'afrontar els reptes del segle XXI i sortir de l'ancoratge del segle XX.

Independència vol dir més pluralitat?
No, vol dir rigor i veracitat per poder fer un periodisme de més qualitat. Es pot ser molt plural i que la teva feina no tingui cap rigor. També considerem capdal resoldre la precarietat laboral, perquè en aquesta situació no hi ha garanties professionals. Ara bé, també sabem que les bones condicions laborals no sempre són l'aval de garanties professionals. Per tant, cal treballar a la vegada en les dues direccions.

La seva llista seguirà treballant per canviar el Col·legi, amb independència dels resultats de les eleccions?
Més important que qui sigui el degà, és la gent que hi hagi a la junta. Potser tindrem prou periodistes de la nostra llista com per incidir en les feines que es facin, i fins i tot amb algunes persones de l'altra llista també ens hi entendrem. Des de dins o des de fora del CPC seguirem treballant, de la mateixa manera que ho hem fet fins ara. Estem molt compromesos amb el canvi que necessita el Col·legi i la professió, i no deixarem d'estar-ho en funció dels resultats de les eleccions.