JORDI PORTABELLA (Barcelona, 1961) és segon tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona i portaveu d'ERC al consistori. Biòleg de formació, s'afilia a ERC el 1987, i ha estat diputat al Parlament de Catalunya en la quarta i cinquena legislatura, essent també portaveu adjunt del grup parlamentari. Des de fa sis anys, forma part del govern municipal de la capital catalana, i té clar que a les eleccions de 2007 ERC hi tornarà a ser, amb molta més influència política.

En el darrer baròmetre trimestral de l'Ajuntament de Barcelona, vostè és el candidat més ben valorat, ERC puja i el PSC guanya 8 punts, tot i l'evident desgast de l'alcalde Clos. Es creu les enquestes?
Les enquestes varien molt segons la mostra, i l'únic que és fiable d'aquests baròmetres, sobretot quan encara falta un any i mig per a les eleccions, és la tendència. I aquesta és favorable tant per a ERC com per seu candidat a alcalde. Per tant, en fem una valoració positiva però humil, perquè encara no és el moment d'assegurar si podrem fer un salt positiu o no.

Tot i així, hi ha qui pensa que votar ERC i ICV a l'Ajuntament és votar el PSC, i que l'única alternativa de canvi és votar Trias. Què fa vostè per diferenciar-se en aquest sentit?
Desenvolupem les polítiques que hi ha en el nostre programa electoral, que sovint no són coincidents amb cap altre programa. Per tant, tenim el nostre perfil propi i l'apliquem a les àrees en què tenim responsabilitat directa. I evidentment, nosaltres busquem augmentar la nostra influència en les properes eleccions per poder aplicar íntegrament el nostre model de ciutat.

El desgast de l'alcalde Joan Clos pot afectar de retruc la seva imatge com a candidat, com a soci de govern?
Les enquestes donen com a quart candidat valorat l'alcalde de Barcelona, i com a primer a mi mateix. Ja es veu que el ciutadà diferencia clarament.

Així, no hi ha la imatge de dos blocs, els partits del Govern i l'oposició?
No, la gent sap prou bé què representa cadascun dels tres partits dins del pacte de Govern. Ara bé, és cert que hi ha un cert esgotament del model aplicat a Barcelona a causa del predomini electoral del Partit Socialista durant 27 anys. Per això comença a ser urgent una renovació en el model de ciutat que volem.

Qui té la clau d'aquesta renovació?
Podrem canviar el model de ciutat si ERC augmenta la seva influència i pot obtenir una responsabilitat màxima. Per això contemplem també la possibilitat d'aplicar el 100% del nostre programa.

Així doncs aspira a ser alcalde.
Com totes les forces polítiques. Aspirem a desenvolupar la nostra concepció de ciutat, que només és en part coincident amb el PSC i en part amb CiU.

Contemplaria un canvi de majories, és a dir, un pacte amb CiU, si això els permetés aplicar el model d'ERC en major mesura?
Tot i que és aviat per dir-ho, perquè aquestes eleccions estan molt obertes i només veient els resultats es poden plantejar les aliances, el 2007 ERC escoltarà tothom que ens doni el màxim poder o el major nombre de responsabilitats per tal de desenvolupar el nostre programa, provingui d'on provingui l'oferta, això sí, amb un grau d'aplicació del programa d'ERC molt alt i podent-lo executar nosaltres mateixos. Però potser ha arribat l'hora que aquesta pregunta es faci als altres partits, perquè cap d'ells pot governar sense ERC. Que els altres diguin si estan disposats a governar amb nosaltres, no?

Ha mantingut alguna conversa amb el candidat de CiU, Xavier Trias, per explorar aquesta possibilitat?
No s'ha produït cap conversa relacionada amb les eleccions, ni amb el Partit Socialista ni amb CiU, perquè és massa aviat.

Potser és massa aviat, però ja hi ha hagut actes i declaracions purament electoralistes.
Tots els partits ja estan en campanya menys ERC. No hem volgut entrar en aquesta dinàmica de precipitació perquè ens sembla un engany per a la ciutadania que dos anys abans de les eleccions ja comencis a fer campanya. Això significa que només has estat dos anys gestionant les teves responsabilitats. La resta de partits estan demostrant un extraordinari nerviosisme, mentre que ERC continua fent la seva feina perquè la gent pugui valorar-ne la gestió.

A què atribueix aquest nerviosisme prematur?
No es pot aïllar la capital del país del que passa a Catalunya, que es troba immersa en un procés de reforma de l'Estatut. Hi ha molta pressió. I a Barcelona s'hi suma un altre element. El que ha estat tradicionalment el partit majoritari, no està tan fort com en anteriors ocasions, i el principal partit de l'oposició està recuperant espai a Barcelona. Tenint en compte que el pitjor resultat de la història de CiU a Barcelona es va produir en les darreres eleccions, no és d'estranyar aquest nerviosisme, que implica per una banda contenir els resultats (PSC), i per l'altra, millorar-los (CiU). En aquest context, tant PSC com CiU, però també ICV i el PP, s'han precipitat electoralment i han començat amb actes marcadament electoralistes.

A ERC, aquesta precipitació els beneficia?
Sí, i a més, estratègicament tots ells s'estan equivocant, han avantposat la tàctica a l'estratègia, i això els ha fet perdre la serenor que dóna una estratègia de quatre anys.
Ben pocs posarien la mà al foc que mai no hi haurà un pacte PSC-CiU a la Generalitat. Vostè descarta la sociovergència a l'Ajuntament de Barcelona?
Aquests pactes antinatura només es produeixen com a resposta a una situació d'atzucac manifesta. És el cas, per exemple, d'Alemanya, en què després de dos cicles electorals amb un país pràcticament al congelador, s'ha produït una gran aliança. Però no crec que Catalunya estigui al congelador, simplement estem al capdavant de l'ofensiva que ens ha de portar al millor Estatut que mai hagi tingut el país. Personalment, doncs, no crec que es donin les condicions per permetre que el partit majoritari del centre-dreta i el partit majoritari del centre-esquerra pactin.

Ni CiU ni PSOE descarten del tot una aliança a Madrid. I algun ministre creu que un pacte PSC-CiU donaria més estabilitat a la Generalitat...
Si arribés la sociovergència a la Generalitat, probablement es produiria una cadena de pactes que afectarien també l'Estat i l'Ajuntament de Barcelona. Però no crec que es produeixi aquest acord, perquè tothom sap que aleshores, a les següents eleccions potser sí que ERC trauria majoria absoluta.

En un Govern local no seria pas tan estrany, un pacte PSC-CiU, hi ha altres dinàmiques electorals.
A Barcelona serviria per salvar una situació puntual, per després trobar-se amb una galeta electoral. No crec que siguin tan rucs, ja saben que sense ERC, ara per ara no es pot governar a Barcelona.

Així doncs, ERC té assegurada la continuïtat al govern municipal el 2007?
Sí, i per això fem un permanent acte de responsabilitat de govern, que de vegades es confon amb una excessiva assimilació amb el PSC. Però és clar, sempre hi ha crítiques, perquè si estàs al govern i generes crítica, et diuen que desestabilitzes i que no ets u partit de govern, i si dones estabilitat, diuen que no tens un perfil diferenciat. Doncs no hi ha solució a aquest paradigma.