JAUME BOSCH (Barcelona, 1953), és vicepresident d'ICV i responsable de l'àrea d'acció política del partit. Ha estat diputat membre de la Comissió per a l'Estatut. Bosch va ingressar al PSUC a principis dels setanta, ha estat regidor de Sant Feliu de Llobregat des de 1979 fins a 2003 i ha ocupat la vicepresidència de la Diputació de Barcelona. També ha estat sotsdirector general de coordinació de Policies Locals.
Quins èxits destacaria de la intervenció d'ICV-EUiA en el procés d'elaboració i negociació de l'Estatut aprovat al Parlament?
Hem intentat afavorir al màxim en consens partint de la base que l'acord PSC-CiU era imprescindible. Hem buscat fórmules per desencallar determinats temes, i estem satisfets en aquest sentit amb el redactat que queda en relació a drets històrics, sobre les competències exclusives de la Generalitat o també l'article sobre cultura, que són aportacions en gran part nostres. Per altra banda, hem posat molt èmfasi en el títol de drets i deures i principis rectors, tant aportant idees nostres com fent de transmissors d'allò que ens arribava de la societat civil organitzada d'associacions, sindicats, ONG's i altres entitats. També s'ha inclòs una referència al dret d'autodeterminació. No sé si ha estat gràcies a les presses amb què es va redactar el preàmbul, però ha pogut quedar recollida una referència bastant clara a aquest dret, i tot i que és cert que estant en el preàmbul no té una eficàcia jurídica directa. Però és molt important que hi hagi una referència més enllà que ho digui un text legal o no.
ICV ha canalitzat les demandes de la societat civil, però no creu que la ciutadania en general, i també alguns sectors intel·lectuals del país s'ho han mirat amb certa fredor?
Han passat dues coses simultànies que poden semblar contradictòries. Per una banda, hi ha hagut una implicació molt clara de la societat civil organitzada en tot el procés, però com que moltes vegades es transmetia era només la picabaralla entre els partits, s'ha generat un cert cansament de bona part de l'opinió pública. Ara però, crec que estem en condicions de recuperar l'interès de la gent que s'havia mantingut al marge.
I a què ha hagut de renunciar la seva formació per aquest consens?
La veritat és que estem molt satisfets, però hi ha alguns aspectes que haguéssim preferit que quedessin redactats d'una altra manera. Per exemple, tot i que és un èxit que es reculli la laïcitat dels centres públics, tenint en compte les brutals pressions d'UDC, el redactat és una mica ambigu, i ens preocupa que pugui donar peu a interpretacions contradictòries entre pares i mares d'un mateix centre escolar. De tota manera, es pot corregir a través d'una llei del Parlament que sigui molt més precisa.
El paper d'ICV des del Govern és clar, la conselleria que ha liderat el procés ha estat la de Relacions Institucionals. Però creu que la feina d'ICV-EUiA com a partit a la ponència potser ha quedat més diluïda?
És veritat que a la ponència nosaltres teníem la tranquil·litat que, d'alguna manera, el paper públic ja el jugava Joan Saura des del Govern. Aquesta sensació ens donava fins i tot una certa llibertat de no estar massa obsessionats per aparèixer amb les propostes pròpies a la ponència. Però el més important és que els electors que ens donen suport estan molts satisfets amb el paper que hem jugat.
Tampoc no han sortit a la foto gran de l'Estatut.
Ja hi comptàvem, sabíem que hi havia una part d'escenificació, perquè CiU necessitava aparèixer en un moment determinat del procés com a decisiva per aconseguir millores. En aquest sentit, la foto final Maragall-Mas era el preu que calia pagar per tenir l'Estatut, i és un preu que ICV-EUiA estava disposada a pagar amb molt de gust.
Tampoc no apareixerà ICV en la foto de Madrid. A través de quins mecanismes tindrà presència la seva formació per defensar el text?
La Constitució, ja no el reglament del Congrés, diu que com a màxim poden anar tres representants a defensar la presa en consideració de l'Estatut. No hem volgut forçar una interpretació àmplia, perquè donàvem peu a què el PP pogués impugnar la presa en consideració. Hauria estat un greu error que, per un afany de protagonisme nostre, li haguéssim posat la feina en safata al PP. En qualsevol cas, ICV intervindrà al ple amb Joan Herrera, i també serem present a la comissió mixta entre el Congrés i el Parlament, que treballarà com a mínim dos mesos.
ERC tampoc no sortia a la foto de l'Estatut i s'ha fet un lloc per anar a Madrid.
La imatge de PSC, ERC i CiU defensant l'Estatut només tenia una alternativa, que l'hagués defensat el president de la Generalitat. I en la mesura en què també és legítim que ERC i CiU hi vulguin ser, nosaltres som més petits i ens conformem. Però en tot cas, i a diferència del PSC, que no podrà intervenir perquè ja ho farà el PSOE, ICV podrà parlar al ple del Congrés.
Abans no arriba aquest ple i les negociacions amb Madrid, alguns partits catalans ja han assumit que hi haurà retallades, i el PSC fins i tot esmenarà el text que ha aprovat a Catalunya. Quin és el llindar en aquest sentit que es posa ICV?
És evident que caldrà negociar, però em sembla un greu error que algú insinuï que quan encara no ha començat una negociació, ja està disposat a cedir. Nosaltres temin un encàrrec del Parlament que és defensar la integritat del text. Es pot negociar, però hi ha coses que no ho són, com el blindatge de les competències o mantenir la definició de Catalunya com a nació en l'articulat. A més, hem fet un pas políticament important, si bé numèricament té poca incidència, i és que IU, un partit d'àmbit estatal, ha dit públicament que respecta allò que ha decidit el Parlament de Catalunya i que no presentarà esmenes. Nosaltres sí que podem dir que els nostres aliats a Madrid actuaran en consonància amb el que s'ha fet aquí.
Però Zapatero ja ha avançat que caldrà treure aquesta definició de l'articulat.
La definició de nació s'ha de mantenir a l'article primer. Una altra cosa és parlar de si es poden ajuntar dos articles, però treure-la la de l'articulat no ho acceptarem.
Si l'Estatut fos retallat substancialment, hi ha l'opció de retirar-lo. Però Pasqual Maragall va pactar dos dies abans que es votés l'Estatut que no hi hauria eleccions anticipades, si a canvi ERC i CiU es comprometien a pactar amb el PSC l'hipotètic retorn de l'Estatut a Catalunya. No són dos avantatges per a Maragall i cap per a la resta?
Té una certa lògica, perquè CiU tenia por que amb la eufòria de l'Estatut aprovat, i abans de la discussió a Madrid, Maragall pogués convocar eleccions i sortís com el triomfador de l'Estatut. Maragall volia jugar net, i això volia dir no avançar comicis.
Però perquè l'Estatut pugui tornar a Catalunya caldrà el suport del PSC, quan fins ara no era necessari.
El que s'ha acordat és que la mateixa majoria que l'ha aprovat a Catalunya sigui la que decideixi que si hi ha uns retalls inassumibles pugui retirar-lo. Però no crec que això generi un conflicte entre ERC, CiU i PSC, perquè si les retallades són clares, el PSC no bloquejarà el seu retorn perquè cap formació gosarà sotmetre a referèndum un text que nosaltres mateixos no acceptem.
Quines perspectives té respecte a l'acollida de l'Estatut a Madrid?
Penso que ens en sortirem perquè, més enllà de la reacció cavernària del PP i de determinats sectors del PSOE, Zapatero s'hi juga el seu propi futur. Si el procés de l'Estatut surt bé a Catalunya, s'obre també una via política al País Basc que pot acabar comportant la desaparició definitiva d'ETA. Si per contra fracassa, Zapatero es queda sense resposta per a Catalunya, per al País Basc, i segurament per a Galícia. O s'entén amb els aliats que fins ara li han permès governar i que volen l'Estatut, o se'n va a la gran coalició amb el PP i frena l'Estatut, i això seria un suïcidi per al PSOE.
Zapatero va rebutjar el Pla Ibarretxe, aprovat pel Parlament basc, i no va passar res. Per què un Estatut per a Catalunya pot obrir aquesta via a Euskadi?
El Pla Ibarretxe, tan legítim com l'Estatut, tenia un suport polític i social molt inferior al que té el projecte català. Si tira endavant, pot ser un determinat model per a l'ampliació de l'autogovern del País Basc, que inevitablement també passa per un acord general entre el tripartit basc i el PSE, i per la incorporació d'allò que representa Batasuna a la normalitat democràtica, partint de la fi de la violència per part d'ETA. En aquests moments es donen les condicions perquè finalitzi la violència, però tothom ho sap que a banda de les negociacions que hi pugui haver en relació a presos, hi ha d'haver una sortida política d'ampliació de l'autogovern. I salvant les distàncies, perquè les realitats nacionals són diferents, la nostra proposta podria obrir al País Basc noves expectatives.
