DAVID MADÍ (Barcelona, 1971), llicenciat en Ciències Econòmiques. Comença el seu activisme a La Crida, i després a la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya, fins que el 1992 ingressa a CDC. Arriba a la Generalitat a través del departament d'Interior, i després se situa com a cap de gabinet del conseller d'Economia, Artur Mas. A partir d'aquest moment, comença la seva relació amb l'actual líder de CiU, i quan esdevé conseller en cap, Madí dissenya la secretaria de Comunicació del Govern. L'actual portaveu de CDC coordina també l'acció electoral de CiU.
Tot i el resultat de la reunió Mas-Maragall, el dictamen del Consell Consultiu no sembla afavorir gaire els interessos de CiU.
No em de sobrevalorar el Consultiu, és el que és i prou. Per molt que no s'expliqui gaire, el dictamen dóna una clatellada important al PSC en les seves ànsies de retallar l'aspecte competencial, tot i que es divideix en els aspectes fonamentals del finançament i el blindatge. Però és simplement un òrgan de consulta, i som els polítics els que hem de fer la feina per intentar posar-nos d'acord. I en aquest sentit, CiU no pensa tancar un estatut pels propers 30 anys en fals.
Posar-se d'acord vol dir renúncies de totes les parts. Fins a on cedirà CiU en aquesta negociació?
Estem disposats a trobar camins, a posar-hi imaginació i a intentar que surti un bon estatut, però mai renunciarem a coses essencials per al país per tenir un altre estatut.
Per exemple?
Un estatut que no resolgui positivament a llarg termini el finançament, és una trampa amb tots els ets i uts.
La proposta de finançament de CiU, tal com està plantejada ara, ha estat rebutjada pel tripartit, i el Consultiu ha dit que no s'ajusta a la Constitució espanyola.
I doncs, com s'explica que la Constitució permeti el concert econòmic basc, i una proposta per a Catalunya que no és tan dràstica, no càpiga en la Constitució? És un argument inassumible.
En els propers dies vostès presentaran una nova proposta de finançament, que recollirà l'essència de l'actual, però incloent-hi aspectes de la del tripartit. Li sembla que serà acceptada?
Doncs és la responsabilitat del president Maragall. Les seves decicions pesaran en la història en funció de si actua com a president de la delegació a Catalunya del Partit Socialista, o com a president de Catalunya. Si opta per ser el president del país, ha de superar els límits que li posa el seu propi partit, els d'aquí i els de Madrid.
Per ser president de Catalunya, ha d'acceptar la proposta de CiU?
Nosaltres intentarem l'acord que creiem bo per al país fins al darrer moment, però mai vendrem Catalunya per als propers 40 anys deixant una carpeta mal tancada, perquè no podríem dormir tranquils. Dormir tranquils és el que ens diferencia de molts altres polítics.
Si l'estatut fracassés a Catalunya, CiU veu les eleccions anticipades com l'únic escenari possible?
No és una cosa que poguem decidir nosaltres, però és evident que si no surt l'estatut és un fracàs col·lectiu amb els seus culpables, que la gent ja decidirà qui són. De tota manera, el fracàs s'ha de relativitzar, perquè podria servir per a una nova embranzida nacional. Em sembla del tot evident que si no surt l'estatut a Catalunya, la legislatura és morta. Aleshores el tripartit haurà de decidir si vol allargar la seva agonia o no.
És el tripartit qui pot convocar les eleccions anticipades, però ningú, tret de CiU, gosa parlar-ne obertament.
Però és que no veig gaire més sortida... Francament, seria una sorpresa per a tothom que aquest Govern arribés al 2007, amb estatut aprovat o sense.
Alguns dirigents d'ERC han dit que si el PSC frena l'Estatut, s'acaba el Govern... Pensa que l'amenaça va de debò?
Voldria creure-m-ho, però veig ERC tan acomodada a la poltrona que sóc molt escèptic.
El PSC, més concretament el seu secretari d'organització, ha dit que si ERC vol deixar el Govern, que endavant, que el PSC governarà en minoria...
Home, és que els socialistes tenen un escenari de desesperació. Maragall es pot trobar amb un quadre on ell és president després de perdre dues eleccions, que a més és president d'un govern que és un desastre, i si a sobre es troba amb unes anticipades que el converteixin en el president més breu... Els socialistes estan desesperats i volen aguantar a qualsevol preu.
Maragall voldrà esgotar la legislatura, amb o sense ERC?
La responsabilitat d'un governant que fracassa en el projecte estratègic més important del seu govern és jugar-se-la a les urnes, això és el lògic en democràcia. Si no ho fa, serà la seva responsabilitat.
CiU donaria suport en alguns àmbits a un PSC en minoria?
A diferència de quan el PSC era a l'oposició, en tot allò que suposi un avenç nacional o una qüestió satisfactòria per al país, tindran el nostre suport.
Aquest suport puntual podria obrir les portes a acords més amplis amb el PSC?
No, el nostre supòsit és que s'ha de passar per les urnes per ser al Govern.
Així doncs, descarta un canvi de majories abans que acabi la legislatura.
De manera claríssima. Nosaltres no aspirem a cap camí curt per governar.
I de cara a una nova legislatura?
Si obtenim 53 diputats, podem optar per governar en solitari o per una aliança. La meva opció és tenir una confiança suficient com per governar sols i implementar el govern de CiU sense aliances.
CiU podria presentar una moció de censura, assegurant-se abans de tenir el suport d'ERC?
Aquesta possibilitat sempre hi és, però en aquests moments ens preocupa més l'intent que d'aquest Parlament en surti un bon estatut, i per això estem disposats fins i tot a que això tingui un perjudici electoral per a nosaltres.
Però si vostès creuen que aquest govern "malgoverna", el seu deure com a oposició no seria intentar canviar el govern?
La situació del tripartit és insòlita, i en altres països l'oposició ja s'hagués plantejat tres o quatre mocions de censura. Si no ho hem fet és perquè som conscients que ens trobem en un procés estratègic històric i volem intentar-ho fins el final. El tripartit en un altre país seria un festival de mocions de censura.
Ara suposem que, com vostè diu, Maragall "fa de president del país" i surt un estatut amb els vots de CiU. Què pot passar a Madrid?
Ja s'ha desmuntat la mentida bàsica de l'oportunitat històrica de Zapatero i les seves promeses, perquè no hi ha hagut ministre o dirigent del PSOE que no hagi atemptat contra aquesta promesa. Per tant, no donem dos duros pel respecte que el PSOE pugui tenir per allò que surti de Catalunya.
