MARINA LLANSANA (Igualada, 1976) és filòloga i periodista. Ha treballat en diversos mitjans de comunicació i és activista d'associacions culturals de l'Anoia. Inicia la seva trajectòria política en l'àmbit municipal, anant a les llistes d'ERC d'Igualada els anys 1999 i 2003, any en què escollida diputada al Parlament de Catalunya. Marina Llansana és la portaveu d'ERC.
Són conscients que el pas que ha donat ERC de no sumant-se de moment al pacte PSOE-CiU té difícil marxa enrere?
ERC no ha tancat definitivament totes les portes, ha deixat una escletxa que seguirà oberta mentre duri el tràmit de l'Estatut a la ponència de la comissió constitucional. Hem dit que negociaríem fins al final, que treballaríem a la ponència fins al final per intentar apujar el llistó de l'Estatut. Perquè és la nostra responsabilitat com a partit polític, utilitzarem tot allò que estigui al nostre servei per fer que l'Estatut millori notablement allò que es va aprovar en l'acord Mas-Zapatero.
ERC ha rebut pressions directes del PSOE, del PSC i de CiU perquè doni un sí, amenaçant amb la convocatòria d'eleccions anticipades. Quina influència tenen aquestes pressions?
Cap ni una. Les pressions que ens puguin venir de la resta de formes polítiques no ens afecten. I aquests partits han d'entendre un missatge ben senzill: prou pressions i prou amenaces, perquè a ERC farem el que creguem que hem de fer, i a diferència d'altres, actuarem amb coherència i honestedat, sense enganyar els ciutadans ni trair la ideologia que defensem. Direm què votem i per què ho votem, i a diferència del que ha volgut fer CiU manipulant xifres de manera frívola, ERC farà públiques dades concretes i donarà tots els detalls de la seva decisió. Perquè és clar que el vot d'ERC serà el segell de qualitat de l'Estatut. Si ERC no hi és, aquest és un mal Estatut per a Catalunya, i si hi donem suport, serà perquè serà un bon Estatut per als ciutadans.
Les bases d'ERC i simpatitzants, així com les bases més sobiranistes del país, reclamen a Esquerra que "aguanti". Creu que es podria entendre, un sí final?
Ens guiarem sempre per aquesta honestedat, i els puc assegurar que els dirigents i càrrecs d'ERC, i especialment els diputats al Congrés, que seran els que votaran, volen és poder dormir amb la consciència tranquil·la, mirar-se al mirall i saber que han votat de forma coherent amb una trajectòria ideològica i amb uns principis, de manera que mai votaran en contra d'allò que ha defensat sempre ERC.
Tornant a les pressions a ERC, la formació està preparada per afrontar les conseqüències d'una convocatòria electoral avançada?
ERC està preparada per anar a l'oposició des del primer dia en què entrà a la Generalitat. Mai hem pensat que el Govern fos propietat de ningú, i per tant sempre hem tingut molt clar que en qualsevol moment podíem tornar a l'oposició. No ens fa por que els ciutadans expressin a les urnes quina és la seva voluntat, i si cal, tornarem a fer una travessia pel desert.
ERC té un pla B per si el país va cap a la "socioconvergència"?
Si la socioconvergència es fa realitat a Catalunya, serà la gran decepció per a la majoria de les bases de CiU i del PSC perquè, ni uns van fer des del Govern el que aquest país necessitava, ni els altres ho van impulsar des de l'oposició. En aquest sentit, dubto molt que aquest país fes un pas endavant en matèria nacional i social amb un Govern PSC-CiU.
Segueixen creient que el PSC, per les seves conviccions socials, no acceptaria un pacte amb CiU?
ERC confia en la ideologia, i és per això que quan vam fer els acords amb el PSC i ICV vam tenir com a màxima prioritat, abans de repartir conselleries, acordar un programa de Govern perquè tots els ciutadans sabessin a què es comprometia aquest equip. Per a ERC l'elecció tenia un alt component ideològic, per impulsar polítiques nacionals i polítiques socials. Dubto molt que un programa així es pogués concretar entre CiU i PSC.
Fins a quin punt és possible una aliança d'ERC amb el PSC, més enllà d'una aliança amb el president Maragall, que és qui darrerament ha defensat el paper d'ERC en aquest Govern?
Les notícies que tenim per part del president de la Generalitat és que té intenció de tornar-se a presentar, però en cas que el cap de llista no fos Maragall, aquest seria un dels molts factors que ERC tindria en compte a l'hora de reeditar el pacte, però no seria un element decisiu.
El Govern del PSC, si volgués, els podria fer fora i governar en minoria. Tenen vostès alguna referència sobre aquesta possibilitat?
Formalment i oficialment, sempre se'ns ha dit que el president de la Generalitat, que és l'únic que té potestat per convocar eleccions anticipades, compta amb nosaltres fins al final de la legislatura. Una altra cosa és el que ha anat sortint en alguns mitjans de comunicació, que apunten per altres vies. Però a ERC, de forma oficial, no ens ha arribat aquesta possibilitat.
Un dels negociadors de l'Estatut, Quico Homs, assegurava que la seva il·lusió seria un govern nacionalista fort. Tal com estan les relacions entre CiU i ERC, un acord d'aquestes característiques queda totalment descartat?
És una proposta estrambòtica en aquest context, i tot i que en política mai no es pot descartar res, ara mateix a ERC hi ha una gran decepció per l'actitud de CiU en el procés de l'Estatut, i especialment en el tram final. CiU ha enganyat la gent, i fins i tot les seves bases saben que aquest pacte que han signat amb Zapatero està a anys llum d'allò que va aprovar el Parlament de Catalunya, i a anys llum de poder resoldre els problemes que ara mateix hi ha a la societat catalana.
Però internament, els anomenats sectors "sobiranistes" de CiU no han discrepat de l'acord, i tampoc ho ha fet la JNC.
És cert, i aquesta actitud ha comportat també una decepció generacional perquè els joves d'ERC podíem teixir complicitats amb els joves nacionalistes de CiU, entre d'altres coses perquè no eren còmplices del pacte del Majestic. Però amb el silenci sobre el pacte Mas-Zapatero, que algun periodista ja ha batejat com a "Majestic 2", d'alguna manera els joves de CiU són còmplices d'un acord que hipoteca el país trenta anys més. I això pesa molt en les relacions entre el sector sobiranista de CiU i ERC.
A CiU l'han enredat Zapatero i el PSOE, o Mas era ben conscient del que estava pactant?
El senyor Mas tenia molt clar què es proposava aquella nit a la Moncloa: arribar a un acord a qualsevol preu, amb l'única condició de tenir una fotografia. I ho hem constatat, perquè la precipitació era tal que no hi havia cap document signat ni pràcticament cap acord tancat en les matèries principals de l'Estatut. Els 116 punts de retallades o no acords que ERC ha presentat en un informe avalat per l'Institut d'Estudis Autonòmics, són una prova més que s'ha pactat només una promesa, un xec en blanc. I malgrat tot, CiU va donar el seu sí.
L'acord també va entusiasmar ICV...
Sí, i probablement ho va fer sense ser conscients que el PSOE no ha inclòs molts aspectes en els quals ICV hi havia batallat molt, com part del capítol de drets i deures. Per exemple, el dret a morir dignament o el dret a conciliar la vida laboral i familiar, no queden recollits en l'Estatut perquè el senyor Duran Lleida se'n va encarregar de treure'ls. Si el sí de CiU va ser precipitat, també ho van ser el de les altres forces polítiques.
ERC ha acusat CiU d'haver fet aquest pacte, però en canvi, no ha dit pràcticament res del PSC, que ha dut la samarreta espanyola en part del recorregut de l'Estatut. Creu que ha jugat un paper de defensa estricta d'allò aprovat al Parlament?
El PSC ha volgut negociar a les dues bandes de la taula, i això ha anat en detriment de la defensa del text aprovat al Parlament. La unitat la va trencar CiU, però també el PSC posant-se a l'altra banda de la taula i defensant les esmenes que presentava el PSOE. Per altra banda, en el darrer tram de l'Estatut el PSC ha desaparegut del mapa, ha jugat un paper pràcticament testimonial.
ERC assumeix com un fracàs polític el fet que la seva aposta política respecte a l'Estat espanyol no hagi anat com estava previst?
ERC no tenia un acord estable de legislatura amb el PSOE, sinó que estudia cada llei, votant llei per llei, i en la mesura que una proposta representi un avenç veritable per a Catalunya des del punt de vista nacional o social, la votarem.
O sigui, que no canviaran pas la seva política a Madrid.
Seguirem treballant com fins ara, perquè malgrat tot, hi ha hagut un canvi d'actitud de l'actual president espanyol respecte a l'anterior, i per tant, al marge del que hagi passat amb aquest acord Mas-Zapatero, ERC seguirà votant separadament cada proposta.
