Si a Catalunya hi ha un patrimoni apreciat per totes les forces polítiques i socials, com una de les poques bones herències de la transició democràtica, és la convicció de mantenir sempre, per sobre de les circumstàncies, Catalunya com un sol poble. Diverses vegades en aquestes últimes dècades, elements desestabilitzadors de l?Estat i del nacionalisme espanyol han intentat trencar aquesta unitat p Si a Catalunya hi ha un patrimoni apreciat per totes les forces polítiques i socials, com una de les poques bones herències de la transició democràtica, és la convicció de mantenir sempre, per sobre de les circumstàncies, Catalunya com un sol poble. Diverses vegades en aquestes últimes dècades, elements desestabilitzadors de l?Estat i del nacionalisme espanyol han intentat trencar aquesta unitat perquè saben que aquest seria el taló d?Aquil?les de la personalitat nacional catalana. Ho van intentar amb manifestos, amb partits andalusistes, amb associacions, sempre utilitzant un determinat nombre brètols útils que, acomplexats de la seva condició de catalans, aspiraven a deixar de ser perifèrics i ser quelcom a la metròpoli, o almenys servir-la, per treure?n uns rèdits. Catalunya i Euskadi han patit aquests personatges que han fet grans serveis a l?Espanya eterna i immemorial. Quan portàvem uns anys sense que aquests sectors es moguessin, ara, aquests brètols vestits d?intel?lectuals, que s?havien cregut que amb el Govern tripartit i amb el president Maragall exterminarien la cultura i la personalitat catalana, i ells no tindrien necessitat de viure de l?almoina de la metròpoli, veuen que aquest Govern, amb les seves dificultats i de vegades equivocacions, manté el patrimoni de no trencar el poble de Catalunya i d?avançar mitjançant un nou Estatut i un sistema de finançament en la consolidació de la personalitat nacional catalana. Això és massa, i els mateixos de sempre, que havien viscut molts d?ells de la menjadora socialista, ara estan preparant amb diferents iniciatives, carregar-se el president Maragall i el PSC. Els catalans, sobretot els que històricament s?han identificat amb el socialisme català, cal que es preparin davant d?aquesta ofensiva i actuïn amb contundència.
