Seguir la política catalana les darreres setmanes produeix cansament, avorriment, i fins i tot un cert fàstic. Els ciutadans en general, i més greu encara els sectors sensibilitzats nacionalment del país, estan perplexes. Els uns ara són més nacionalistes que mai, els independentistes creuen en una fase federal, i els federals, per a més inri, creuen en un dogma de fe: la Constitució espanyola. Ni Seguir la política catalana les darreres setmanes produeix cansament, avorriment, i fins i tot un cert fàstic. Els ciutadans en general, i més greu encara els sectors sensibilitzats nacionalment del país, estan perplexes. Els uns ara són més nacionalistes que mai, els independentistes creuen en una fase federal, i els federals, per a més inri, creuen en un dogma de fe: la Constitució espanyola. Ningú no es planteja engegar en orris el procés actual i tornar a començar amb dignitat, responent no a una generació esgotada de la transició, sense idees ni capacitat de risc, sinó a aquesta potent nova generació per als quals el franquisme i la transició són una història del passat. La pressió dels militars espanyols no l?entenen, no havíem quedat que era una ONG del senyor Bono o del senyor Trillo?, i que havien oblidat la seva conducta habitual de salvapàtries? Per què no es parla clar i s?explica que el perill no són les forces armades, que ja tenen prou feina a aprendre anglès i tècniques i estratègies a l?OTAN? El perill és el nacionalisme del PP i del PSOE, i fonamentalment, els poders fàctics funcionarials de l?estat, que en veure que s?ha perdut la moneda, les fronteres, la capacitat de decisió en el camp econòmic, etc, veuen com a única forma de perdurar el seu poder l?estat de les autonomies més Ceuta i Melilla. I això ho han fet amb un cert èxit, fins i tot la majoria dels nostres polítics es refereixen a Catalunya amb l?expressió plena de contingut, ?Comunitat autònoma?. Allò de ser una nació, els Països Catalans, ho han deixat pels fills o per als néts. El mal és que aquest editorial no l?entendrà una classe política que viu mirant-se el melic cada dia.
