Com hem anat mantenint des de la línia editorial d?aquesta publicació, les generacions més joves dels sectors sobiranistes del país reben la proposta d?un nou Estatut amb grans dosis d?escepticisme i fredor. Primordialment perquè no entenen el dogma de fe que se?ls vols fer professar de la Constitució espanyola, feta en unes circumstàncies històriques de subordinació i por. s molt difícil que aqu Com hem anat mantenint des de la línia editorial d?aquesta publicació, les generacions més joves dels sectors sobiranistes del país reben la proposta d?un nou Estatut amb grans dosis d?escepticisme i fredor. Primordialment perquè no entenen el dogma de fe que se?ls vols fer professar de la Constitució espanyola, feta en unes circumstàncies històriques de subordinació i por. s molt difícil que aquestes regles de joc els puguin motivar, si l?objectiu és aconseguir un futur de llibertat.
Potser no hi ha altra sortida, i sembla que Esquerra i CiU a última hora pactaran encaixar-nos a l?Estat per un quart de segle més. Per altres, amb aquest Estatut s?acaba el problema territorial. I per uns quants, tan sols és el començament de l?avenç per la sobirania. Esquerra, a l?Onze de Setembre va incloure en algunes publicacions un fulletó en què justificava el perquè del seu sí a la proposta d?Estatut. CiU ja deu estar imprimint el seu. Però no n?hi ha prou amb opuscles, cal fer una gran tasca pedagògica i explicar als sobiranistes com pretenen saltar la paret. La política de comunicació d?ERC i CiU mereix un suspens. Veurem què faran. Estarem expectants i donarem suport a la decisió final dels nostres partits nacionals, però que no oblidin que, per sobre dels interessos de partit, hi ha el país i la dignitat nacional, que no es pot perdre. I no es pot jugar amb la societat civil.