La representació del Parlament de Catalunya ha actuat complint el mandat amb seny, responsabilitat i dignitat. No ha anat sola. L’ha acompanyat una important representació dels 120 diputats que van votar afirmativament a la proposta del nou Estatut i una delegació de prop de 200 representants de la societat civil. Hi havia voluntat de fer-se entendre. Hi anàvem pe La representació del Parlament de Catalunya ha actuat complint el mandat amb seny, responsabilitat i dignitat. No ha anat sola. L’ha acompanyat una important representació dels 120 diputats que van votar afirmativament a la proposta del nou Estatut i una delegació de prop de 200 representants de la societat civil. Hi havia voluntat de fer-se entendre. Hi anàvem per tercera vegada a la història, ara amb la suposada complicitat, “talante” i somriure d’un president del govern espanyol que representa, segons se’ns diu, l'oportunitat única d’avançar cap a una Espanya plural, plurinacional, plurilingüística i pluricultural. La delegació catalana va exposar amb el fre de mà posat la reivindicació nacional, però vol entendre el missatge la metròpoli? Entenen que una part de la nostra delegació va reprimir-se?
El sobiranisme ha de donar un vot de confiança al possibilisme de la situació actual, però estar en tot moment amatent de no perdre més llençols en la bugada dels que permet la nostra dignitat nacional. El missatge, doncs, no és pessimista perquè, de no sortir bé la nova proposta d’Estatut, si ens tanquen la porta als nassos, quina sortida ens quedarà?