L'1 de gener, Portugal deixarà la presidència del Consell de la UE a Eslovènia, que l'ostentarà fina el 30 de juny. Així és com a anat funcionat la UE des de ja fa molts anys, amb presidències semestrals, fet que canviarà substancialment si, finalment, entra en vigor el Tractat de Reforma signat fa pocs dies a Lisboa, el qual, entre d'altres coses, estableix un període de dos anys i mig, renovable una vegada, per dita presidència. Aquesta acció ha de permetre una presidència del Consell de la UE més estable i no supeditada a un país concret.
Ara, però, el que interessa és el que es troba entre la mans la presidència eslovena, que com a estat independent nou, ho és des de fa una quinzena anys, i com a estat membre de la UE recent, ho és des del maig de 2004, és evident que molta experiència en els afers europeus no ha de tenir. Tot i això, és d'esperar que porti a bon fi els reptes que li ha deixat, d'una banda la presidència anterior, i de l'altra els generals que té la Unió Europea. Així, Eslovènia haurà de gestionar les ratificacions del Tractat de Reforma en els diferents estats o, almenys, que aquestes no es retardin. També s'ha plantejat com a prioritat desenvolupar polítiques a favor del medi ambient, per estar en línia amb l'objectiu general de la UE de ser un referent en la lluita contra el canvi climàtic. L'energia serà un cavall de batalla important que Eslovènia haurà de gestionar amb habilitat. I també un tema mol espinós, a més molt proper a Eslovènia per la seva proximitat geogràfica, com és trobar una sortida de consens per Kosova.

Pel be de la Unió Europea en general i dels seus ciutadans, és d'esperar que Eslovènia gestioni amb èxit, com ha fet Portugal, els reptes que té sobre la taula. Sovint són els estats petits els que aconsegueixen més avenços que els grans.