La setmana passada la Unió Europea i Rússia varen fer una Cimera, a la província russa de Samara, en la que no es va tancar cap acord i es varen evidenciar diferències en temes concrets. La Unió Europea es presenta a aquestes Cimeres amb la dificultat interna d’haver de consensuar, amb tots els mandataris dels estats membres, com s’han de negociar els temes i la veritat és que, darrerament, amb vint-i-set estats, és molt complicat arribar a consensos estables.
I més quan l’altre interlocutor és Rússia que té conflictes amb estats veïns, que són membres de la UE, com és el cas de Polònia amb el contenciós de la negativa russa de deixar importar carn polonesa o diferents conflictes amb les repúbliques bàltiques, que fins fa quinze anys eren part de la URSS. I per altra part, Rússia tampoc no hi posa molt d’interès en que es resolguin les negociacions sobre l’energia, donat que, a part de ser una font important de riquesa, Putin la fa servir com una eina valuosa per la seva geoestratègia de situar Rússia com un estat influent en el món.
Sigui com sigui, tant a la UE com a Rússia, interessa que les relacions millorin i que es tanquin acords, de manera que cal pensar que els mandataris sabran trobar el consens necessari per establir relacions fluides. De fet, la UE desenvolupa una política de veïnatge que té com a objectiu establir bones relacions amb els estats veïns, ja sigui a partir d’acords polític o econòmics o acords d’associació de més llarg recorregut, amb la finalitat de consolidar l’estabilitat, la seguretat i el benestar de tots. La política de veïnatge fa referència als estats amb els que la UE té fronteres terrestres o marítimes, de manera que el seu abast va des de la riba mediterrània, fins a Bielorússia, Armènia o Azerbaidjan i, naturalment, Rússia. Així, la UE té acords d’associació amb estats de la mediterrània i s’està treballant per aconseguir acords i relacions estables amb els altres estats veïns. La política de veïnatge és una eina útil per aconseguir un coixí de seguretat mitjançant les bones relacions amb els veïns, de manera que és una bona estratègia, ja que priva la diplomàcia i la negociació a la confrontació i el conflicte.
